El cap de Bermejo

Porc senglars, muflons, jutges vaguistes, funcionaris judicials fastiguejats, socialistes decebuts i tota la fauna i flora pepera - la que normalment s’immola en lluites internes emprant el noble art de les ganivetades a l’esquena- s’han entregat a una orgia desenfrenada després de conèixer la dimissió del ministre de Justícia Mariano Fernández Bermejo. El caçador ha estat finalment caçat i el seu cap penja ja a la paret dels cadàvers il·lustres que han fet de la supèrbia tota una manera de ser i de manar. Al costat del trofeu cinegètic s’hi podria fer una foto, si encara no se l’ha fet, un altre personatge de la mateixa espècie – Pedro J- , que més d’un mèrit té en la caiguda del ministre.

No hi ha hagut prou temps per esperar la previsible remodelació de govern. En campanya electoral els estrategues desaconsellen guardar un mort dins l’armari perquè la ferum, esbandida pels quatre punts cardinals pels mitjans de comunicació conservadors (el tuf dels altres ajuda a tapar la fetidesa pròpia), podia haver fet fugir de la rosa socialista als electors gallecs i bascos. Ara, una vegada obertes les finestres i celebrades les exèquies polítiques per l’antic fiscal, que va ser escollit ministre, recordem-ho, precisament per la seva ferotgia pròpia de gos de presa, els socialistes podran arribar a la recta final dels comicis amb l’aire renovat i el pit inflat que llueix tot aquell que ha sabut fer cau i net a temps.

A Ferraz i a la Moncloa han fet dissabte en dilluns i tenen arguments per exigir a Rajoy que apliqui la lliçó a casa seva, que aixequi les estores i foragiti els mil monstres tricèfals que s’hi han buscat la vida. Només així podrà el líder del PP superar algun dia la prova del cotó.

Mentrestant, el substitut de Bermejo, el gallec Francisco Caamaño, haurà de creuar els dits perquè els seus col·legues del Tribunal Constitucional no protagonitzin una pel·lícula de terror amb l’Estatut de Catalunya com a víctima de les seves estisores de podar. El fins ara secretari d’Estat d’Afers Constitucionals, home de tarannà conciliador i partidari del consens, va ser el negociador per part del govern espanyol durant el procés de reforma de l’Estatut i quedaria francament lleig que allò que l’ara flamant ministre va donar per bo amb els seus coneixements de catedràtic de dret constitucional per la Universitat de Santiago de Compostela, fos declarat inconstitucional i acabés a la paperera.

Seria lleig però segur que a hores d’ara ja hi ha algú fregant-se les mans només amb la idea de veure amb el cul a l’aire al substitut del caçador caçat.

• Nota al marge: Em diuen que els porcs senglars i els muflons han abandonat abans d’hora les celebracions orgiàstiques per posar-se a cobert a dins el bosc. Pur instint conservador ara que Bermejo gaudeix de més temps lliure per cercar, a tret d’escopeta, tots els plaers de la natura.

Acudit: JAP / El Punt

Foto: El ministre Bermejo anunciant la seva dimissió. / EFE