Per descomptat que el president Hugo Chávez no és sant de la meva devoció, però tampoc compraria cap entrada per veure a primera fila la comèdia que ha muntat l'eurodiputat del PP Luis Herrero durant el seu viatge llampec a Veneçuela.
Herrero va viatjar a Caracas formant part d'una delegació convidada pels partits de l'oposició per seguir el desenvolupament del referèndum celebrat ahir. El primer que va fer l'eurodiputat popular, que formalment no tenia reconegut per les autoritats electorals l'estatus d'observador internacional, van ser unes declaracions acusant de “dictador” a Chávez per voler, amb el referèndum, perpetuar la seva permanència en el poder.
A Herrero – polític, periodista i col·laborador de la COPE- se li ha de reconèixer que és una autoritat en el tema dels règims dictatorials tota vegada que el seu pare, Fernando Herrero Tejedor, una rara avis ideològica que va navegar entre el falangisme i l'Opus Dei, va ser als anys 50 governador civil d'Àvila i Logroño , fiscal del Tribunal Suprem a mitjans dels 60, època durant la qual la Justícia franquista posava entre reixes als demòcrates, i més endavant va tenir l'honor d'ocupar el càrrec de ministre secretari general del Movimiento (el partit únic) en el penúltim govern de Franco.
Així doncs, al fill li ve de família els coneixements sobre el que és i el que no és una dictadura i per a tant no li discutirem la seva autoritzada consideració sobre Chávez.
En tot cas, dient el que ha dit, Luis Herrero no ha fet altra cosa que implicar-se en el procés del referèndum i vulnerar la normativa veneçolana que impedeix als visitants estrangers fer pronunciaments polítics. Parlant en plata, l'eurodiputat popular s'ha fet expulsar provocant, al mateix temps, un problema diplomàtic entre Veneçuela i Espanya.
Conclusió: Hugo Chávez pot tenir maneres de fer dictatorials, però el que és segur és que el juny es celebren eleccions al Parlament Europeu i Luis Herrero, trempat i provocador com és, ha entrat en campanya a l'altre costat de l'Atlàntic protagonitzant un cap de setmana de glòria investit com a “víctima” del president veneçolà.
Entrades
1 comentari:
Totalment d'acord.
Ha anat a "buscar" la noticia i la trobat. Aquesta no tenia res a veure amb les eleccions. Es com aquells que va a pescar però passa abans per la peixateria.
Que no cuela, Herrero, no cuela.
P.D.: Coincideixo amb tu que no em cau molt be en Chavez, però estem parlant d'un pais centre-americà. Prefereixo aquesta peça mil cop abans que no pas el del seu veí colombià. Peaso "pajaru" que ningú critica i menys el tal Herrero. Molt curiós tot plegat ... o no :-))
Publica un comentari a l'entrada