El cost de la pena de mort

Els estats de Maryland, Colorado, Kansas, Nebraska, Montana, Nou Mèxic i New Hampshire s’estan plantejant, per motius estrictament econòmics, la possibilitat d’abolir la pena de mort. La crisi obliga a estalviar i el manteniment del corredor de mort, amb tot l’entremat jurídic i de seguretat que l’envolta, surt caríssim.

Segons informa The New York Times, un estudi de l’Institut Urbà de Maryland ha arribat a la conclusió que el llarg camí fins a l’execució d’un condemnat acaba tenint un cost de 3 milions de dòlars, 1,9 milions més que un procés sense pena capital. A Kansas també han fet números i encara que l’estalvi seria menor -uns 500.000 dòlars- ja hi ha veus republicanes que reclamen l’abolició. A Nou Mèxic, el governador Bill Richardson, defensor fins ara de la pena capital, ha canviat d’opinió i s’ha convertir en abolicionista adduint que el cost que comporta mantenir el corredor de la mort és injustificable “en aquesta època d’austeritat i de pressupostos ajustats”.

La crisi doncs pot acabar fent més a favor de l’abolició de la pena capital que tots els arguments humanitaris esgrimits durant anys i panys arreu del món. Executar presos complint amb totes les garanties legals (siguin o no criticables) és només cosa d’administracions riques. Les altres ho resolen amb el mòdic preu d’una bala al cap.

Quan el 1931 Alphonse Gabriel Capone va ser condemnat a presó per evasió d’impostos i no pas pels mil i un crims sagnants que havia ordenat cometre, ja es va fer evident, i de quina manera, el poder que té l’economia.