Per celebrar el meu èxit esportiu però, sobretot, el fracàs de Berlusconi i de la Cúria romana en l'intent d'allargar encara més els 17 anys de vida vegetativa d'Eluana Englaro, aquí us deixo una tira còmica de Sinergiasincontrol.com que presenta a un Déu maldestre manegant el destí del món com si jugués a un videojoc de la consola de Nintendo.
- Nota al marge: estaria bé que la premsa, en lloc de mostrar la fotografia d'una jove, feliç i sana Eluana, prèvia a l'accident que l'any 1992 la va deixar en coma, ensenyés l'aspecte que tenia fins ahir connectada a les màquines de l'hospital. Això ajudaria a entendre la decisió de la seva família de deixar-la descansar en pau i posaria en evidència tant l'integrisme inhumà de l'Església com el risc de permetre que personatges amb la mateixa ètica que una pedra com Silvio Berlusconi es perpetuïn en el poder.
Entrades
4 comentaris:
Ensenyar les fotos de l'Eluana connectada a les màquines hauria estat caure en la morbositat. Prefereixo evitar caure-hi, sobretot perquè hagués estat inútil: a la gent d'e-Cristians i similars no se'ls pot convèncer amb proves empíriques, ja ens entenem...
Estic d'acord en que publicar les fotos d'Eulana conectada a les màquines seria caure en la morbositat. Però vaig llegir ahir que el pare d'Eluana va declarar ahir, al diari italià "Il Corriere della Sera", que "si molta gent veiés la fotografia d'Eluana en l'actualitat, callarien". Crec que no cal dir res més.
Desgraciadamente, parece que hoy en día lo que vende es el contraste. "Hombre muerde a perro" y todo eso.
He oído que la iglesia católica ha dicho que "se ha incumplido el mandamiento de 'no matarás'". Es una curiosa hipocresía que tengan las narices de decir eso y se callen la boca en EEUU cada vez que sofríen a un criminal.
Por otra parte, no sé ha sido un cambio mío o de los periódicos, pero últimamente, la parte de infromar está dejando paso casi exclusivamente a "informar posicionándose", con lo que se subordina el contenido de la noticia a lo que se pretende opinar. Así, la realidad se convierte en la opinión de un redactor / jefe de redacción. Y no digo que esté mal que en un periódico haya opinión, pero ya ha espacios para eso. No le vayamos a quitar el trabajo a Perez-Reverte & companny :-)
P.D: Gracias por el enlace a mi tira.
el slogan "al barri hi ha de tot" és veritat sempre. aquí tens que de catalans en tenim de tan fonamentalistes que no en scal recórrer a estrangers com el khomeini.
Publica un comentari a l'entrada