dilluns, 29 de setembre de 2008

Violència i ineptitud en un derbi encès


Els telenotícies i els diaris en van plens d'aquestes imatges captades dissabte al vespre a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en el derby Espanyol-Barça (1-2). I no estic parlant només del condemnable i perillós llançament de bengales damunt el públic per part d'alguns brètols seguidors del Barça, sinó de les escenes durant les quals alguns jugadors blaugrana com Piqué, Puyol, Messi, Henry i Alves celebren el gol de triomf davant la grada dels qui minuts abans havien provocat una greu situació de pànic i d'indignació a l'estadi. I també de les imatges posteriors al partit, quan, cap a la una de la matinada, alguns jugadors -Valdés, Alves, Messi...- es dirigien cap a l'autobús fent un recorregut (necessari?) de cinquanta metres per la pista d'atletisme del Lluís Companys i saludaven als hooligans reclosos encara a les seves grades.


Poden ser, quan els dóna la gana, futbolistes fantàstics però fa la impressió que han perdut el contacte amb la realitat i que desconeixen, per exemple, que personatges de la mateixa corda dels brètols als quals saludaven són els que han amenaçat de mort a Joan Laporta i a la família del president de l'entitat que els paga els seus multimilionaris sous.


Algú com Guardiola, a qui cal felicitar per la seva actitud contraria a aquests gestos repugnants i perillosos (va intentar impedir la celebració del segon gol i va passar per la pista d'atletisme sense saludar a ningú) hauria de parlar seriosament amb els jugadors i aquests s'haurien de disculpar públicament abans que alguna autoritat esportiva decideixi que han incitat a la violència. La tràgica data del 15 de març del 1992, quan, a l'estadi de Sarrià, una bengala similar a les llençades dissabte va impactar contra un nen de tretze anys causant-li la mort, hauria de quedar gravada en els cervells d'alguns futbolistes i a les neurones, per poques que en quedin, d'aquells que volen convertir els estadis de futbol en un camp de batalla.


Dit això, permeteu-me un darrer apunt farcit d'interrogants. Havent-hi el precedent del cas del 1992, per quina raó els Mossos d'Esquadra no van actuar contra els ultres a fora de l'estadi quan aquests hi van arribar envoltats d'un dispositiu policial i encenent bengales?. I com és que el grup d'unes quatre-centes persones va passar a l'interior sense que el registre efectuat pels serveis de seguretat de l'Espanyol detectés l'entrada d'aquests artefactes? I per quina raó els ultres – que per internet ja van anunciar dies abans que assistirien al partit i van explicar com es podien comprar les entrades amb número de compte de la Caixa inclòs- van ser concentrats en un sector alt de l'estadi on per la seva pendent es fa complicada la intervenció de la policia i que comptava amb una xarxa insuficient per impedir el llançament de tota mena d'objectes al públic de sota?.


Aquests són només alguns dels interrogants que posen en evidència els errors d'uns i altres i que exigeixen un ràpida resposta. Pel bé del futbol i de la seguretat d'aquells que tenen tot el dret a gaudir d'un espectacle esportiu sense jugar-s'hi la pell per la violència d'uns i la ineptitud d'altres.


Postdata:





Foto 1: La celebració del segon gol amb els ultres. Reuters / Albert Gea

Foto 2: Moments de pànic després de la caiguda d'algunes bengales. / EFE / Toni Albir