dilluns, 8 de setembre de 2008

La Barcelona taurina del Monopoly


Fa uns quinze dies, alguns webs i diaris catalans celebraven com un petit triomf el fet que Barcelona hagués passat la ma per la cara a Madrid en una cosa: el joc del Monopoly. Després de vuit mesos de dura competició, la Ciutat Condal havia aconseguit entrar a formar part de la nova edició mundial d'aquest mític joc creat  el 1935 per Charles Darrow, deixant fora no tan sols a Madrid sinó també a Buenos Aires, Cancún, Caracas, Mèxic...


L'empresa nord-americana Hasbro, propietària del Monopoly havia convocat una votació popular perquè els internautes triessin la vintena de ciutats que comptarien amb casella en aquesta edició del joc i des d'alguns fòrums com el de Racó Català es va fer campanya a favor de Barcelona i contra Madrid, cosa que no va ser precisament ben acollida a determinats ambients internautics espanyols. 


En total es van rebre  d'arreu del món 5,6 milions de vots i durant unes setmanes Madrid i Barcelona van anar frec a frec  fins que la capital d'Espanya va quedar fora i la catalana va acabar ocupant el lloc dinovè de la llista per davant de Tòquio, Taipei i Gdynia i per darrera de Mont-real (la més votada) , Riga, Ciutat del Cap, Belgrad, París, Jerusalem, Hong Kong, Pequín, Londres, Nova York, Sydney, Vancouver, Xangai, Roma, Toronto, Kíev, Istambul i Atenes.


En una època en la qual, segons els sociòlegs, Catalunya viu desorientada i perplexa, aquest era, com hem dit, un petit èxit que omplia de satisfacció la ferida i castigada ànima catalana. 


Lamentablement, la felicitat a vegades té un vol curt. Amb el joc ja a les botigues de més de 50 països i disponible en 37 idiomes, s'ha descobert que la casella de Barcelona inclou una imatge de la Sagrada Família i una altra de La Pedrera, però la fitxa que representa als jugadors de l'estat espanyol en aquesta World Edition és ni més ni menys que un torero, una tria justificada en el web oficial del Monopoly perquè “El toreo es un espectáculo tradicional en España”. 


És a dir que Barcelona és oficialment “ciutat antitaurina” tal i com va aprovar l'Ajuntament, però en el Monopoly apareix associada als braus. 


En realitat, pensant-ho bé, poca culpa es pot donar als dissenyadors nord-americans de la nova edició del joc pel fet que la representació simbòlica de l'estat espanyol a nivell internacional no vagi més enllà dels toros i de les castanyoles, com ja els va explicar Hemingway.  I tampoc podem esperar que el gegant del pi, el timbaler del bruc o l'ase català siguin acceptats com a símbol propi per gallecs, andalusos o madrilenys...


Arribats a aquest punt, als jugadors catalans del Monopoly que siguin antitaurins només els queden algunes opcions: utilitzar la fitxa del koala que representa a Austràlia, la del molí holandès o la del dragó xinès o, si ho preferiu, anar a cercar el caganer del pessebre per fer-lo treballar fora de temporada conquerint, amb esperit capitalista, el món concentrat en aquest apassionant joc de taula.
 

Imatge 1: La capsa de l'edició mundial del Monopoly

Imatge 2: La casella de Barcelona

Imatge 3: La fitxa del torero tal i com apareix reproduida al web del Monopoly 






2 comentaris:

entrenomadas ha dit...

Pues me parece inexplicable.

Un saludo,

Marta

Mixeta ha dit...

Però si les peces del monopoly sempre es perden home, tan és quines hi hagi al joc inicialment, sempre s'acabarà jugant amb fitxes de parxís, minifigures d'escacs o lacasitos en la seva absència...
Molt més important és el dibuix del tauler que les figuretes q hi hagin volgut posar :)