dilluns, 8 de setembre de 2008

Els temors de don Alfonso


Titular de portada a La Vanguardia d'avui: “Guerra ve temeraria la unidad catalana frente al Gobierno”.

Amb el permís de don Alfonso, permeteu-me que us digui que, donats els interessos diametralment oposats d'uns i altres i l'afany de protagonisme que exhibeixen dalt l'escenari d'aquesta comèdia a la catalana, la unitat no la veig temerària sinó impossible.

I espero equivocar-me.

2 comentaris:

marius ha dit...

Efectivament, no t'equivoques. La unitat és coiuntural. A l'hora de la veritat, els 25 del PSC votaran als pressupostos, junatment amb els d'iniciativa (algú imagina la Chacón vontant contra els pressupostos propis), ERC votarà en contra i CiU, possiblement, també. Aleshores, deixaran de parlar d'unitat i es tiraran els plats pel cap dient que ha estat l'altre.

Al final buscaran un acord que el puguin explicar, no necessàriament el millor.

I ens daran pel sac (una vegada més)

Numina ha dit...

És que ja és hora de mirar a Brussel·les i oblidar Madrid. Amb aquests no hi ha res a fer i sempre ens veuran com una colònia. Encara que sigui per provar a mi m'agradaria l'autonomia de Portugal i saber si és millor o no.