dilluns, 22 de setembre de 2008

El Mundo no té mala intenció



Faig una capbussada als diaris dels darrers dies i m'entretinc una bona estona amb l'edició d'El Mundo de divendres. Un titular de portada informa que “El PSOE de Aragón fomentará el uso del catalán com 'lengua propia'”. Hi dediquen tota la plana 10 i un editorial amb un títol eloqüent: “El PSOE quiere abrir Aragón al pancatalanismo”. Segons el diari de Pedro J., el govern de Marcelino Iglesias intenta “garantizar para el catalán en Aragón lo que hoy dia es imposible para el español en Cataluña”  i l'acusa d'actuar amb passivitat “cuando la Generalitat cercena el derecho constitucional de miles de aragoneses a poder elegir que sus hijos estudien en castellano”.


A la seva columna de la plana 11, Santiago González carrega també contra l'avanprojecte de la Llei de Llengües de l'Aragó i lamenta que l'Espanya plural esdevingui una Babel de llengües pròpies, mentre que unes planes abans, concretament a la 2, Arcadi Espada aprofita l'informe de la fundació Bofill sobre l'educació a Catalunya per treure a passejar per enèsima vegada les seves dèries antinacionalistes (per suposat, catalanes ja que, a aquestes alçades i com tothom hauria de saber, el nacionalisme espanyol no existeix ni tan sols a les columnes dels seus propagandistes).


Segueixo cercant plana darrera plana i no trobo la notícia que busco: l'anunci fet el dia abans pel comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, segons el qual la Comissió Europea considera que no hi ha cap persecució del castellà a Catalunya.


Però no patiu ni feu males interpretacions. El Mundo, que darrerament dedica planes i més planes al “Conflicto lingüístico / La agresión”,  no ha volgut amagar als seus lectors la presentació de l'informe sobre multilingüisme feta pel comissari europeu. Senzillament la corresponsal del diari a Brussel·les María Ramírez va optar per anar a escoltar a un altre comissari, el de Justícia, Jacques Barrot, que parlava sobre la necessitat d'aplicar un test de drogues als conductors europeus. 


Ni la col·lega periodista té el do de la ubiqüitat ni Pedro J. pot permetre que la realitat lingüística a Catalunya, explicada, analitzada i valorada des d'Europa, malmeti la línia editorial d'El Mundo i dels seus Arcadi Espada de torn. 


Però insisteixo: tot es fa de bona fe i sense cap mala intenció. Faltaria més.   



 

1 comentari:

moz ha dit...

És que els catalans tenim una mania persecutòria que Déu n'hi do, eh?