dimecres, 10 de setembre de 2008

Repartint el pastís de la Justícia


El primer gran pacte d'estat, per dir-ho d'alguna manera, entre Zapatero i Rajoy ha consistit en garantir-se el control del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'organisme encarregat dels nomenaments i de la vigilància dels jutges i d'informar sobre les lleis fonamentals. Abans de l'estiu van pactar la quota -nou jutges i juristes per a mi, nou per a tu, un per CiU i un altre pel PNB- i ara han fet públics els noms. Per descomptat, tots els escollits són gent de fidelitat garantida a les sigles del partit que els ha posat a la trona. Professionals que en altres etapes han estat lligats a un determinats colors: Una exsecretària d'Estat, dos ex diputats, dues jutgesses que a l'anterior legislatura van donar un bon cop de ma al PP en les seves tasques d'oposició etc etc.


El Consell està format per 21 membres: 12 jutges i 8 juristes (fiscals, advocats, catedràtics o polítics vinculats al món judicial). Sis dels jutges formen part de la conservadora Associación Professional para la Magistratura (la branca pepera de la Justícia ), cinc són del Jueces para la Democràcia (l'entitat vinculada a l'orbita socialista) i només un dels consellers és membre de la moderada Associación Francisco de Vitoria. A l'anterior Consell hi havia quatre magistrats independents. Ara no n'hi ha cap, amb la qual cosa el 50 per cent de membres de la carrera judicial queden sense representació.


Això sí, amb el seu pacte, PSOE i PP es garanteixen un nombre suficient de vocals per bloquejar les grans decisions que requereixen majoria de tres cinquenes parts (13 vots): determinades sancions i la designació dels presidents del CGPJ i del Tribunal Suprem, presidents de sala del Suprem, presidents dels Tribunals Superiors de Justícia i magistrats del Tribunal Constitucional.


En tots aquests temes, PSOE i PP estaran obligats a pactar i desapareix la majoria conservadora que des del CGPJ va intentar fer la vida impossible a Zapatero durant el seu primer mandat.


Es manté, però, la politització de l'organisme i per a tant no han servit de res els dos anys d'interinitat que ha viscut l'òrgan de govern dels jutges. No hi ha hagut cap regeneració en el sistema de tria dels seus membres i el partidisme i el pagament de serveis prestats s'han tornat a imposar per damunt de la vàlua professional dels membres de la judicatura.


Arribats a aquest punt, tal vegada valdria la pena tirar pel dret, dissoldre el Consell General del Poder Judicial i traslladar les seves funcions a una comissió del Congrés dels Diputats. Allà, a la casa gran de la política espanyola, els seus membres estarien com el peix a l'aigua i fins i tot podrien canviar l'article 117 de la Constitució, aquell que diu que la Justícia emana del poble i que l'administren, en nom del rei, jutges i magistrats "independents".



Acudit 1: Manel Fontdevila / Público

Acudit 2: Peridis / El País