La seva mare li havia dit mil vegades que mengés productes naturals. Que els plats preparats i congelats, les hormones, els conservants, els colorants i el reguitzell de mil merdes afegides eren molt dolentes per la salut. Fins aleshores tot plegat li havia sonat com una cançó enfadosa, però quan va quedar prenyada, sentint allò tan minúscul a dins seu, l'instint maternal la va portar a fer cas als consells i a dedicar-se amb cor i ànima a la cuina casolana.
A partir d'aquell moment, es va acabar el vici d'anar a fer el menú al restaurant de la cantonada i també va abolir la visita setmanal a l'hipermercat. A casa, el congelador va quedar clausurat com si fos l'escena d'un crim i a la nevera només hi varen començar a entrar aliments etiquetats com a “sans” o comprats cada dia a plaça amb aquella garantia que només les pageses, les carnisseres i les peixateres de tota la vida poden donar.
Convençuda com estava del que feia ( ai la fe dels conversos!) també es va transformar en clienta habitual de les botigues de productes dietètics, sense que arribés al seu cervell ni un avís d'alarma pel pèssim aspecte físic dels venedors (aquelles cares pàl·lides, aquell caminar arrossegat...). Complexes vitamínics, plantes medicinals, depuratius, gelatines per reforçar l'organisme i per donar energia, mil herbes...un autèntic arsenal de salut.
Tot plegat comportava, evidentment, un sacrifici de temps i de diners, però el seu nen naixeria gran, fort i sa.
I així va ser:
Entrades
1 comentari:
Jajaja. Molt bo. Aquest "nen" que ha nascut és clavat a Boris Izaguirre!!!
Publica un comentari a l'entrada