dimarts, 3 d’abril de 2007

El rap de la Casa Blanca



El sopar anual dels corresponsals de ràdio i televisió de la Casa Blanca acostuma a tenir un ambient tant distès que permet als alts càrrecs polítics que hi assisteixen -amb el president al capdavant- prescindir públicament del sentit del ridícul (cosa força impensable entre els seus col·legues europeus) i protagonitzar diverses escenes humorístiques. A l'edició d'aquest any, celebrada dijous passat, el duet format per George W. Bush i el seu principal assessor, Karl Rove van ser les principals estrelles de l'espectacle en un escenari polític marcat per la crisi d'Iraq, la davallada de suport popular al president i l'escàndol de l'acomiadament per raons polítiques de vuit fiscals federals.

La situació no acompanyava per fer gaires bromes, però la tradició és la tradició i l'”ànec coix”, així és com s'anomena al president durant el darrer mandat, va aprofitar el seu monòleg per riure's d'ell mateix:

He de reconèixer que realment vàrem fotre la pota amb la forma d'acomiadar aquest advocats. Quan la gent simpatitza amb els advocats, saps que l'has vessat”.

Amb el mateix to irònic, Bush va afegir el següent:

Fa un any, el meu nivell de popularitat es situava en el 30 per cent, el meu candidat al Tribunal Suprem havia plegat i el meu vicepresident havia disparat un tret a algú. Aquells eren bons temps”.

Riallades de l'audiència i aplaudiments.

També en el sopar, Karl Rove, considerat com el “cervell de Bush”, l'home que li ha fet guanyar les dues eleccions, l'autèntic Maquiavel de la Casa Blanca, el personatge calb, grassonet, amb pinta de buròcrata i implicat en mil embolics, no va dubtar en pujar a l'escenari i ballar a ritme de rap. En el vídeo apareix acompanyat per un grup de còmics que amenitzaven la festa i , mentre mou l'esquelet d'una manera força patètica, fins i tot s'atreveix a rapejar responent diverses vegades a un pregunta:

- Quin és el teu nom?

- Soc MC Rove

MC és l'abreviatura de Masters of Ceremony (mestre de cerimònies) que en els anys setanta, a l'inici del rap, era qui presentava els DJ's i que ben aviat, amb les seves rimes recitades, aniria agafant més protagonisme fins a convertir-se en l'estrella de la música cantada de la cultura hip hop.

Així doncs, Karl Rove, la brújula política que marca el camí del president Bush, es va transformar d'alt l'escenari en MC Rove, l'estrella del sopar dels corresponsals.

Mirant el vídeo, em preguntava una i altra vegada per quina raó el “cervell de Bush” havia acceptat fer el seu show davant de la premsa amb un tipus de música rupturista amb el sistema, crítica amb la llei, políticament incorrecta i fins i tot amb lletres que sovint fan apologia de la violència.

Ahir ho vaig entendre tot amb la notícia que acabava d'arribar de Washington segon la qual el Tribunal Suprem dels Estats Units ha refusat el dret dels 385 presos de Guantánamo a recórrer la seva situació davant tribunals civils nord-americans. Porten cinc anys empresonats sota custodia dels militars, són acusats de terrorisme, però només en deu casos s'han presentat càrrecs formals contra ells. Emparant-se en la legislació antiterrorista aprovada quan els republicans tenien majoria en el Congrés, el jutges neguen els drets constitucionals a aquests “combatents enemics” engarjolats a Cuba, però dins una base dels Estats Units on, teòricament, haurien d'estar protegits per mateixos drets que gaudeixen els ciutadans nord-americans o els estrangers en territori dels EUA.

En definitiva, una nova derrota per la Justícia amb majúscules i un triomf per l'administració Bush, un èxit que, tal vegada, ja coneixia Karl Rove quan rapejava feliç en el sopar del corresponsals de la Casa Blanca. El seu, si voleu, ha estat un rap ridícul, però tremendament rupturista amb els drets humans, aquell element essencial de la civilització que desapareix al creuar les reixes de Guantánamo.