Obama i el fantasma de Reagan

Als Estats Units, els personatges públics tenen per costum incloure en els seus discursos alguna broma que relaxa l'ambient i fa riure a l'audiència nord-americana però que, generalment, ens deixa indiferents als europeus. Quan el protagonista de la vetllada té un determinat pes, ja disposa d'escriptors de discursos que abans de permetre que cap concepte surti de la seva boca, s'ho miren tot amb lupa per no desbordar els marges d'allò que es considera com a políticament correcte. Es deixa poc marge a la improvisació i fins i tot, en la preparació d'una roda de premsa, el personatge en qüestió i el seu equip d'assessors assagen les respostes a les probables preguntes que faran els sempre previsibles periodistes.


A vegades, però, el protagonista de l'acte,embriagat per l'eufòria d'un gran èxit, és deixa anar sortint del guió i acaba ficant la gamba en terrenys relliscosos. Això és el que li va succeir divendres a Barack Obama en la seva primera roda de premsa com a president electe.


Responent la pregunta d'un periodista, Obama va confirmar que havia tingut ocasió de parlar amb tots els expresidents i, somrient, va matisar que ho havia fet amb els exmandataris “vius” - Bill Clinton, Jimmy Carter i Bush pare- però que no estava disposat a incloure a la ronda de consultes a Nancy Reagan per fer “sessions d'espiritisme” i contactar amb el president Ronald Reagan.


Per entendre la broma cal saber que Donald Regan, cap de gabinet de la Casa Blanca durant el mandat de Reagan, va explicar fa anys que la primera dama consultava a un astròleg per preparar l'agenda del seu marit, cosa que va ser desmentida taxativament per Nancy.


Per més que el mandat de Reagan estigui tacat per episodis com l'Irangate i la guerra bruta a Amèrica Llatina, fer “humor sobrenatural” amb un mandatari encara admirat per la base conservadora del Partit Republicà i mort el 2004 després de patir la malaltia d'Alzeimer, no sembla el més indicat per un president electe. Per això, a Obama no li ha quedat altre remei que reconèixer la seva primera relliscada demanant disculpes a Nancy Reagan.


Més val no temptar la sort. No sigui que el gener, al prendre possessió de la Casa Blanca, es trobi damunt la seva taula del Despatx Oval un decret signat pel fantasma de Ronald Reagan ordenant la invasió immediata d'Iran...