Vots, pollastres i polles

Des de Nova York i via correu electrònic, la Núria Pujol, traductora i, sobretot, amiga, m'explica les seves sensacions d'aquest període electoral que ha viscut en directe a la ciutat dels gratacels. Em parla de la satisfacció de bona part de la societat per la victòria d'Obama i especialment dels afro-americans:


“Les multituds a Times Square o a Chicago expressaven una victòria que va més enllà del dilema republicans/demòcrates i que era de justícia històrica. Les llàgrimes de Jesse Jackson i el dit que es duia als llavis per tal de frenar-ne el tremolor ja són una icona. L´endemà, en sortir de casa, em vaig aturar davant del gegant nilòtic que m`obre i em tanca la porta al meu pas i el vaig felicitar també. Cosa que va agrair amb un moviment del cap cofat amb gorra de plat i, amb una dignitat de negre americà que em va impressionar en els de la seva comunitat des de la meva primera visita a aquest país, va dir: "Ara ja som tots iguals".


M'explica també com de polièdric és tot plegat i posa d'exemple, amb una anècdota divertida, el comportament electoral a Califòrnia:


“La nit després de les eleccions, un dels Buenafuentes de torn comentava que no calia estranyar-se que un estat com el de Califòrnia hagués votat massivament per Obama i a la vegada hagués rebutjat el matrimoni homosexual. També van votar una llei que regula la mida de les gàbies en les que han de viure els pollastres a les granges. Deia ell que això demostra que, malgrat tot, sí que els interessen les polles...”