La baraka d'Esperanza Aguirre

“Fue muy angustioso. Se oían disparos por todos los lados. Pero ella estaba muy tranquila”.


Ho ha dit l'alcalde de Majadahonda, Narciso de Foxá (PP), que ahir a Bombai va sobreviure, al costat d'Esperanza Aguirre, la matança terrorista que ha costat més d'un centenar de morts i cap a 300 ferits, un episodi que encara avui segueix amb l'alliberament dels ostatges retinguts als hotels.


“Salí descalza pisando charcos de sangre”, ha declarat la presidenta de la Comunidad de Madrid.


A l'Índia no hi era Mariano Rajoy, per empal·lidir al costat d'Esperança, com va succeir en el famós accident d'helicòpter de l'1 de desembre de 2005. Aquella vegada, els ocupants de l'aparell, entre ells el líder del PP, van haver de passar per l'hospital. Tots menys Aguirre.


Avui El Mundo, el més aguirrista de tots els mitjans, ja s'encarrega de recordar a la seva plana web la bona estrella que acompanya a la presidenta de Madrid: en els incidents, en els accidents i en els episodis polítics (la repetició de les eleccions autonòmiques gracies al tamayazo -la fuita dels socialistes Eduardo Tamayo i Teresa Sáez- i el seu immediat triomf electoral).


El diari de Pedro J. assegura que Aguirre té baraka, concepte que en la tradició sufí de l'Orient Mitjà significa aquella mena de benedicció o d'aurèola que dóna sort, carisma i alè de bona vida a una persona.


Creix, doncs, el mite de la dama de ferro del Partit Popular mentre Mariano segueix sense alçar el vol i cercant, orfe de fortuna i per les tortuositats de la política, algun rastre de baraka.