dijous, 3 de gener del 2008

Cria bisbes...


L'inefable i impagable Paco Vázquez, ex alcalde d'A Coruña, socialista sui generis, catòlic practicant i actual ambaixador espanyol en el Vaticà declarava l'altre dia que les relacions amb la Santa Seu “han millorat molt darrerament” i pronosticava que “el proper mes de maig, la Conferència Episcopal no renovarà el contracte a Jiménez Losantos”.

Tothom sap com és l'ambaixador (per alguna cosa la direcció del PSOE se'l va treure de sobre enviant-lo a Roma) i cap observador polític pot dubtar que Vázquez ha aconseguit entre les parets laberíntiques del Vaticà audiència directe amb l'Esperit Sant. Tot i això, fer aquestes valoracions i pronòstics quan una part important dels cardenals i bisbes espanyols (amb l'excepció dels catalans i els bascos) acaben de treure al carrer el Sant Cristo Gros contra el govern Zapatero, no deixa de ser una temeritat.

Convertir, a gairebé dos mesos de les eleccions, un acte litúrgic en un míting polític del nacionalcatolicisme no sembla precisament un gest que pugui interpretar-se com una millora de les relacions entre el Vaticà i el govern espanyol. Tampoc mereix gaire credibilitat que els bisbes s'erigeixin en defensors de la democràcia, dels drets humans i del matrimoni quan l'Església Catòlica és una estructura de poder autoritari, que vulnera, a més, el dret de les dones a exercir el sacerdoci i que impedeix el matrimoni a capellans i membres de les ordres religioses, fent-los ofegar, en un algun fosc racó del cervell, sentiments i desitjos tan humans com l'amor i el desig.

És també el Vaticà qui amb les seves polítiques contra els mètodes anticonceptius condemna cada dia a milers de persones a caure víctimes de malalties com la sida i qui, condemnant determinades línies d'investigació científica, obstaculitza la troballa de solucions a problemes sanitaris que pateix la Humanitat.

Són, per últim, aquesta Cúria, aquests cardenals i bisbes, els que intenten, com en el franquisme, que la legítima creença religiosa no sigui un acte íntim, sinó que impregni i governi tota la societat. El mateix, en definitiva, que volen els talibans.

Mentrestant, la direcció del PP ha optat per mantenir-se a distància de l'acte de Madrid. Ha expressat “el màxim respecte” per les crítiques dels bisbes a la política social del govern Zapatero, però Rajoy, Acebes i Zaplana no van treure el nas per la plaça de Colón, l'indret que ja es comença a conèixer com "el derechódromo de Madrid". El discurs eclesiàstic sintonitza amb la branca de dreta extrema del PP, però, amb les eleccions a la cantonada, convé donar una imatge centrada per atraure al màxim d'electors.

Ho reclamava ahir molt gràficament el número dos dels socialistes, Pepe Blanco: “La direcció del PP ha de deixar d'amagar-se sota les faldilles dels bisbes, s'ha de treure la careta i abandonar la hipocresia”.

I també s'ha expressat clarament l'ex-ministre i catòlic practicant José Bono: “Alguns dirigents de l'Església no van obrir la boca quan va governar el PP i no l'han tancat quan governa el PSOE”. Una clara referència al fet que en cap moment durant el mandat d'Aznar, els bisbes li van exigir que es fes marxa endarrere legislativa en qüestions com l'avortament o el divorci. “Espanya -ha recordat Bono- és el país d'Europa que millor tracta a l'Església en el pressupost, l'ensenyament, els exercits...”.

És, precisament, aquesta actitud conciliadora amb la jerarquia eclesiàstica mantinguda fins ara per Zapatero la que ahir va ser criticada amb ironia pel líder d'IU, Gaspar Llamazares: “Cria bisbes i et trauran els ulls”.

Tornant a Paco Vázquez i al seu pronòstic sobre la no renovació del contracte de la COPE amb Jiménez Losantos, hem trobat a YouTube (gràcies a la llista EnCatalà) un recanvi que podria fer avançar l'emissora pel camí del cel i de la terra, pel regne de Déu i pel territori pecador dels humans. Un bisbe, en definitiva, tan concentrat en la seva tasca que després de fer un discurs acaba utilitzant el micròfon per ruixar amb aigua beneita ves a saber quines instal·lacions. I el tècnic de l'acte, amb els pèls de punta...




Acudit: Xavi Torrent / El Punt