A l'entrenador del BarçaPep Guardiola li va tocar ahir pujar a l'escenari de Zuric per donar a conèixer el nom de Lionel Messi com a guanyador de laPilota d'Or de la FIFA. La clàssica frase “El guanyador és...” la va dir en català, en castellà i en anglès però el que hauria de ser del tot natural donat que Guardiola és català, no els ho deu semblar gens a alguns mitjans de Madrid. A la web de la Cadena SER, per exemple, han penjat el tall de veu (i mai millor dit) sense el fragment en català. Les tisores han començat a treballar just desprès del "Ladies and gentlemen". No hi ha hagut mala intenció. Segur que algú de l'emissora de Prisa ha pensat que el tall era massa llarg...
Com em comentava un company de redacció, si els de la SER fan això, més val no comprovar què han fet amb la veu de Guardiola els d'Intereconomia...
Avui a la matinada, després de nou dies de navegació, el veler virtual Jecsalis ha deixat enrere les illes Canàries. En el tram des de Gibraltar, just a la porta de l'Atlàntic, un augment inesperat en la velocitat del vent -superior als 20 nusos- va deixar tocades les veles, obligant a ser substituïdes per unes de noves. Em queden doncs nou kits de veles per intentar acabar aquesta regata de 25.000 milles al voltant del món, malgrat que, segons han apuntat els organitzadors del Barcelona World Race- The Game, és possible que, més endavant, en algun control d'etapa es puguin aconseguir recanvis.
Mentrestant, l'estratègia del Jecsalis és conservadora. Davant el risc de perdre més veles cal posar rissos – maniobra que a l'argot mariner s'en diu “prendre rissos”- per reduir la superfície de tela i poder resistir millor la força del vent, una operació que naturalment té com a contrapartida la pèrdua de velocitat del veler. Els responsables del joc recomanen fer-ho quan el vent es situa entre 20 i 25 nusos, però el risc de danys pot variar segons el rumb i el tipus de vela que es porti. Convé doncs estar alerta i no treure l'ull dels canvis meteorològics.
La travessia per l'arxipèlag canari es pot fer per tres rutes diferents: per l'oest -el camí escollit pels velers més avançats de la regata real- pel centre de les illes (amb el risc de quedar sense vent a conseqüència de l'orografia canària, i per l'est, a tocar el continent africà. Les condicions meteorològiques han obligat al Jecsalis i a molts altres velers virtuals a seguir aquest darrer rumb fins a trobar els vents alisis, els quals, aquest matí, passades ja les Canàries, han permès al Jecsalis assolir puntes de velocitat de 16.50 nusos. Ve de baixada, però la prudència ha fet aconsellable, a estones, prendre rissos, una maniobra que caldrà anar portant a terme fins arribar a la zona de calmes equatorials.
Ara, a quarts de nou del vespre, el Jecsalis, que ocupa la posició 2.235 del rànquing global, navega a una velocitat de 13 nusos a 137 milles al sud de Gran Canària. La regata virtual és encapçalada pel vaixell Poloni -que ja ha deixat enrere el Cap Blanc, a la frontera entre el Sàhara Occidental i Mauritània, mentre que a la cursa real la primera posició continua en mans del Virbac, seguit del Foncia, vaixells que, amb l'empenta dels alisis, naveguen a tota velocitat per les aigües de Cap Verd.
Imatge 1: El mapa de navegació a les tres de la matinada del 10 de gener. El Jecsalis apareix marcat en verd navegant a 15 milles de la costa africana i a 50 de Fuerteventura. En vermell es poden veure els velers de la regata real We are water i Fòrum Marítim Català.
Aquí teniu, traduït al català, un mini relat -d'autor per mi desconegut- que circula per la xarxa i que posa en evidència el risc de matinar els diumenges per practicar activitats de lleure abandonant a la parella...
Avui m'he aixecat d'hora, m'he vestit lentament, he agafat el meu casc i els guants, he anat silenciosament al garatge, he arrencat la moto i l'he tret a fora.
En sortir m'he trobat amb una pluja torrencial, tot el carrer inundat i una ventada gelada que bufava almenys a uns cents quilòmetres per hora.
He tornat a ficar la moto al garatge, he posat la ràdio i he sabut que tot el dia farà mal temps.
He entrat novament a casa, m'he despullat silenciosament i he lliscat dins el llit. Poc a poc m'he arrupit contra l'esquena de la meva dona, i li he xiuxiuejar a cau d'orella:
"El temps a fora és horrible!".
Ella m'ha acariciat i m'ha contestat mig adormida:
"Ja ho sé. Et pots creure que el gilipolles del meu marit s'en ha anat amb moto?"
Nota: També s'aplica per als que surten d'hora a córrer, a anar en bici, a caçar, pescar o altres ocupacions semblants.
Desprès de sis dies de navegació per les aigües de The Game Barcelona World Race, el veler virtual Jecsalis ha aconseguit passar a quarts de quatre de la matinada l'estret de Gibraltar entrant a l'Atlàntic. Enrere he deixat la mar d'Alboran, amb uns vents fluixos i de proa que feien molt lenta la navegació. A l'estret he coincidit amb tres dels velers de la regata real que en aquell moment ocupaven les darreres posicions: el Renault Z.E. , el Central Lechera Asturiana i el Fòrum Marítim Català. Moltes milles per davant, el Virbac Paprec 3, de la parella formada per Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, ja és a tocar Madeira, mentre que a la regata virtual es disputen els primers llocs el BSG, l' Anntorcha i el Flamboyan.
En el joc, el rànquing global és molt relatiu ja que s'estableix automàticament mesurant en línia recta la distància entre el vaixell i el punt de control del tram. Segons el rumb que portes, el posicionament pot variar de manera considerable. Avui al migdia, el Jecsalis apareixia situat en la posició 914 d'un total de 20.000 participants (la xifra de jugadors creix cada dia), mentre que ara al vespre ocupa el lloc 1.293.
Aquesta primera setmana, els navegants catalans ja ens hem organitzat amb un fòrum propi dins el web del joc i un grup a Yahoo. Superem la quarantena de vaixells i ens intercanviem tota mena d'informació sobre rumbs, veles i altres mecanismes de la navegació virtual. Hem creat una bona eina de cooperació per intentar acabar amb èxit aquestes 25.000 milles virtuals de volta al món a vela.
Imatge: Moment del pas del Jecsalis (marcat pel cercle verd) per l'estret de Gibraltar. En vermell, tres dels vaixells de la regata real.
El primer avís és ben clar: aquí no es fan descomptes per aigües menors. I el segon cartell també és taxatiu: si vas a fer una analítica, sigues mesurat.
Ja he superat les primeres 24 hores de regata a bord del Jecsalis i ara, a quarts de deu del vespre, el vaixell virtual porta recorregut un tram de 154 milles nàutiques des de Barcelona. Estic a la costa valenciana, rumb al cap de la Nau i ocupo en el rànquing global de The Game Barcelona World Race la posició 2.692, un lloc gens destacable però tampoc menyspreable tenint en compte els meus limitadíssims coneixements en navegació nàutica i el fet que, segons les darreres dades facilitades per l'organització, ja participen en aquesta volta al món uns 14.000 jugadors.
La primera jornada s'ha caracteritzat per dos factors: el poc vent, que només ha permès al Jecsalis arribar a una velocitat màxima de 9,2 nusos (9,2 milles nàutiques per hora), i els problemes tècnics de login que durant moltes hores ens han impedit a gran nombre de participants connectar-nos al joc. Això ha comportat que els afectats no poguéssim portar a terme les maniobres adients, tant pel que fa a la correcció de rumb com al canvi de veles, una situació que ha generat notable malestar entre els jugadors. En el fòrum del videojoc ja hi ha qui proposa que es faci un reset quan la flota arribi a l'estret de Gibraltar i que en aquell punt tots els vaixell tornin a sortir en igualtat de condicions. De moment els organitzadors només han reconegut que s'han produït problemes a les hores punta i que ara ja estan resolts. Esperem que així sigui.
Mentrestant, a la regata real, la primera posició entre els catorze vaixells participants l'ocupa a aquesta hora el Foncia de Michel Desjoyeaux, el navegant oceànic que més triomfs ha aconseguit en solitari i en doble i que és considerat un autèntic mite en aquestes competicions.
Imatge 1: Una captura de pantalla del Jecsalis navegant a primera hora de la tarda a l'alçada de València.
Avui a la una del migdia comença la meva participació a la Barcelona World Race, la volta al món a vela amb vaixells tripulats per dues persones. El veler que, com tots els altres és un Imoca Open 60, es diu Jecsalis, l'antic nom amb el qual es coneixia la vila de Sant Feliu de Guíxols, i a bord d'ell he de recórrer, al llarg de tres mesos i sense escales, 25.000 milles pel Mediterrani, l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, passant per les aigües més remotes i perilloses del planeta.
Ho faré, naturalment, de manera virtual competint amb 12.000 participants més d'arreu del món que s'han inscrit a The Game Barcelona World Race, un videojoc 2D-3D en línia desenvolupat per la Fundació Navegació Oceànica Barcelona conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra.
Es tracta d'un joc totalment gratuït, que no requereix cap instal·lació i que permetrà seguir la ruta dels catorze vaixells inscrits a la segona edició de la BWR. Els jugadors haurem de fer front en temps real a les mateixes condicions meteorològiques que els navegants, tant pel que fa a la pluja, al sol i a la boira, com al vent, a les tempestes o a les onades gegantines. Rebrem els mateixos informes meteorològics que els equips participants a la regata i, a partir d'aquestes dades, podrem escollir el rumb més idòni i el tipus de vela, entre cinc de diferents. També podrem utilitzar tres tipus de pilots automàtics, fer servir un nombre limitat de kits de reparació, disposar d'estadístiques, fer amics virtuals, competir amb ells en lliguetes per trams, contemplar en 3D la línia de la costa, veure al llarg del recorregut els punts d'interès en vídeos, fotografies i textos, participar en un fòrum i en una comunitat virtual per Facebook i rebre recomanacions i suport de Manel Pedreira, el director de la regata virtual.
Com ha subratllat Román Welsch, director de Departament de Tecnologia de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, "aquest joc permetrà a la gent viure la Barcelona World Race des de dins, competint contra els propis navegants amb les mateixes condicions de vent i onades que ells tinguin. A més, tots els jugadors disposaran de les mateixes eines per competir en les mateixes condicions amb els regatistes".
Per últim, els promotors del videojoc han destacat que es tracta d'un producte independent que podrà ser emprat en altres regates i que estarà en constant evolució i millora.
Foto: El vaixell Groupe Bel, un dels participants a la regata. / Manuel Medir / FNOB
Com cada nit, el ratolí Pérez va sortir a repartir regals als nens i les nenes que els havien caigut dents. Aquella vegada, però, al girar la cantonada va descobrir un anunci inquietant:
“Matem x encàrrec. Desinfecció, desinsectació, desratització...”
Amb el cor bategant a mil per hora, Pérez va girar cua i va anar a corre-cuita a retirar el cartell de casa seva.
Aquella nit, els nens es van quedar sense obsequis...i el simpàtic ratolí va passar a la clandestinitat, on va fer feliç coneixença de la rateta que escombrava l'escaleta.
Malgrat haver renunciat a la fama, a l'escalfor d'ella va viure més content que un gínjol però de tant en tant anava barbotejant la mateixa lletania: “Els humans estan bojos, els humans estan bojos...”
Hores i més hores de sang i fetge. Per damunt de tot, el solitari senyor X era un extraordinari seguidor dels videojocs de zombis. La saga Alone in the Dark, Dead Rising, Halo o Left 4 Dead omplien obsessivament de morts vivents la seva vida d'oci...i també la nit. Es posava al llit i, a l'instant d'aclucar els ulls, batallons de zombis el perseguien en somnis en una carrera esgotadora que sempre finalitzava malament.
Ficció i realitat es barrejaven cada vegada més fins que un dia el senyor X va decidir instal·lar un kit contra morts vivents a l'habitació: “En cas d'atac de zombis, trencar el vidre”.
Durant una llarga temporada, el fanàtic de Dead Rising va continuar patint l'atac dels morts vivents però sempre es va resistir a utilitzar l'arsenal armamentístic, reservant-lo com el darrer recurs.
Els familiars i amics del senyor X ja estaven acostumats a les seves excentricitats quan un matí van trobar el cadàver. “Mort natural” va confirmar el metge. A l'habitació tot era al seu lloc, res feia pensar en cap incident. El kit antizombis continuava penjat a la paret protegit pel vidre.
Setmanes més tard, un fet extraordinari va commocionar el poble: la tomba del senyor X va aparèixer oberta i sense rastre de les despulles. També va començar a circular el rumor que algú, aprofitant la foscor de la nit, havia entrat a la casa emportant-se únicament una estranya col·lecció d'armes. Però això només eren rumors...
En el mateix carrer, un altre veí. el senyor Y, començava a afeccionar-se als videojocs de zombis...
Posem que una noia verge anomenada Maria comunica per Gmail a un fuster anomenat Josep que ha quedat prenyada dels aires del cel. Imaginem que el noi entra al Twitter i fa saber a les seves amistats que s'en va amb Maria cap a Betlem...
La història de la Nativitat a l'era digital és explicada mitjançant aquest original vídeo realitzat per l'empresa portuguesa Excentric. Serveis com Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, Gmail o Amazon en són els protagonistes.
El col·lectiu Flo6x8 es dedica a fer accions artístiques contra el sistema financer. La seva arma és el flamenc i els escenaris escollits acostumen a ser oficines bancaries de ciutats com Sevilla, Granada, Huelva, Madrid, Bilbao o Barcelona. No cal dir que la irrupció dels activistes provoca una autèntica sorpresa entre els treballadors dels bancs, els agents de seguretat i els clients.
En el vídeo de dalt podeu veure una acció col·lectiva flamenca portava a terme en una oficina del Banco Santander a Sevilla, en la qual els activistes, equipats amb set aparells de ràdio, hi van ballar la rumba “El banquero” emesa per una emissora amiga.
En el vídeo de baix, una altra acció també dins una oficina bancària. En aquest cas la “Niña ninja” trenca el seu moneder i exhibeix el seu art flamenc.
Lluir el somriure exigible a tota miss és complicat, sobretot si, com li ha succeït a Laury Thilleman ( Miss França 2011), la conviden a “On n'est pas couché”, el show televisiu de Laurent Ruquier a France 2 i li deixen anar el còmic Jonathan Lambert fent el paper de Damien Baiser, un personatge foll i repugnant sotmès durant llargs mesos a abstinència sexual...
Fins ara havíem vist en el vidre posterior dels cotxes els típics adhesius de “Bebè a bord” que regalaven les marques de bolquers, farinetes etc. Amb el pas dels anys, la criatura per la qual els pares demanaven prudència als altres conductors anava creixent al mateix ritme que l'adhesiu perdia color, un girar incessant de la roda del temps que de tant voltar acaba convertint l'antic missatge en un de nou com el que podeu veure en aquesta fotografia captada en un carrer argentí. El “bebè a bord” ha esdevingut “vell al volant”, un cicle més de la vida que cal agafar-se, com és el cas, amb sentit de l'humor.
Aquesta tarda he tornat a veure per TV3 els darrers minuts de la repetició del Barça-Madrid d'ahir (5-0). Ho he fet esperant que, vint-i-quatre hores després, Messi, Villa, Pedro, Xavi, Iniesta i companyia continuessin fent filigranes damunt la gespa i el clàssic acabés amb sis, amb set, amb vuit, amb nou o amb deu gols a zero, però el marcador ha estat fidel a la tossuda realitat i no s'ha mogut del cinc.
Quedem-nos doncs amb la gloriosa maneta estampada a les cares de Mourinho i Cristiano Ronaldo i guardem energies i gols per anar posant al sarró els següents punts, a ser possible, fem-ho de tres en tres.
Com diria Guardiola, toquem de peus a terra que la lliga és molt i molt llarga. Deixem la fantasia per aquells que creien que fitxant un entrenador amb l'ego inflat de supèrbia n'hi havia prou per enterrar aquest Barça que ens ha donat, ens dóna i ens donarà tantes i tantes satisfaccions.
Guardem, això si, el clàssic d'ahir a la vitrina de la memòria blaugrana, al lloc d'honor reservat per les autèntiques obres d'art.
Foto: Eufòria blaugrana. / Robert Ramos / El 9 Esportiu
El maig del 2006 una notícia absurdíssima va donar la volta al món: a Santa Cruz de Tenerife, uns agents de la policia municipal van fer aturar una moto dalt de la qual hi anaven tres ocupants i al procedir a la identificació dels individus van quedar esmaperduts en descobrir que un d'ells, el del mig, era una cabra amb casc.
Dins el capítol de viatgers estranys, la història de la cabra motociclista era força insuperable fins que avui he rebut, via llista Folre i Manilles, aquesta foto de dos porcs dalt d'una motocicleta embalats com si ja fossin botifarres gegants i transportats cap a un destí poc tranquil·litzador.
No cal entrar en més detalls, només deixar constància que la realitat té una capacitat inesgotable de sorprendre.
A la imatge de dalt es pot veure al professor Charlie Eppes enfeinat amb una de les seves sofisticades equacions que ajuden a l'FBI a resoldre els casos criminals de la sèrie Numb3rs.
A sota, un exemple de matemàtica popular captat en un carrer de qualsevol ciutat.
Aquí tenim el porter del Barça, Pinto, però en el futbol americà també hi ha jugadors que es passen de llestos. Un exemple és aquesta jugada que es va poder veure fa pocs dies a Corpus Christi (Texas) en el partit que enfrontava a l'equip de la Driscoll Middle School amb el de Wynn Seale.
Jason Garza, quarterback de la Driscoll, agafa la pilota i surt caminant enmig de la sorpresa dels rivals. Aprofitant l'engany, arrenca a córrer i acaba marcant fent pujar al marcador l'empat de 6-6, amb el qual acabaria el partit.
A l'esport, com amb tantes coses, no s'hi val a badar.
Julian Beever és un artista de carrer britànic que des de fa dues dècades utilitza els guixos de colors per realitzar espectaculars obres amb efecte 3D damunt el paviment i les parets. Beever -com l'argentí resident a Madrid, Eduardo Relero- aplica la tècnica anomenada anamorfosi per crear sorprenents il·lusions òptiques en tres dimensions que juguen, amb humor, amb les lleis de la perspectiva.
En el següent vídeo podeu veure una mostra de les seves obres.
L'únic paper reservat a la dona durant la cerimònia de consagració de la Sagrada Família va consistir en netejar el que l'home – el Papa Ratzinger- havia embrutat. La imatge de quatre monges vestides en negre preconciliar netejant amb draps l'oli amb el qual Benet XVI havia ungit l'altar, ha donat la volta al món servint de metàfora del paper tradicionalment secundari que la jerarquia catòlica reserva a les dones. Un paper sovint dur i valuós quan es tracta d'atendre als desvalguts i també destacat a l'hora de mig omplir esglésies, però que barra el pas a més altes aspiracions dins l'estructura eclesiàstica.
Des de sempre, el Vaticà ha reservat a la dona el regnat de la llar i, diumenge, la neteja de l'oli consagrat a l'altar de la Sagrada Família ha estat un exemple més d'aquesta “vocació” que l'Església Catòlica atribueix al genere femení.
A la seva homilia, Ratzinger ho va deixar clar: “L'Església advoca per les mesures econòmiques i socials adients perquè la dona trobi a la llar i en el treball la seva realització”.
La referència al “treball” ha estat la concessió a la “modernitat”, però la resta -no hi ha més sorpreses- forma part del model de família tradicional que tant agrada al Papa. Un model que, pel que fa a la dona, no s'allunya gaire d'aquesta guia de la bona muller ( via La oveja 100) que algú va difondre a principi dels anys cinquanta del segle passat.
[Postdata 9-12-2010: Via La huella digital.es m'assabento que aquests dibuixos són actuals i formen part de la presentació de la telenovel·la mèxicana “Las Aparicio” com es pot veure en aquest vídeo penjat a Youtube. A la informació que acompanya al vídeo s'assegura però que els textos que acompanyen els dibuixos són autèntics i han estat trets de revistes dels anys 50.]
Doncs be, cada vegada que escolto a Alícia Sánchez-Camacho em fa pensar amb la queixa de l'ex entrenador blaugrana. Tot el que surt de la seva boca sempre és negatiu i amb to emprenyat, mai en positiu.
Malgrat això, el Partit Popular de Catalunya ens han sorprès amb una mostra d'humor amagada en forma d'ou de pasqua virtual dins el seu web. Si hom escriu en el navegador l'adreça del PPC seguida de qualsevol paraula o frase inventada, per exemple www.ppcatalunya.com/no us votare mai, apareix unerror 404 amb una explicació tècnica o, si voleu, política força peculiar:
“Aunque parezca mentida, este error no lo ha producido el presidente Montilla”
El que dèiem: encara que sembli estrany, sentit de l'humor no els manca als responsables del web del PPC.
He trobat un disc LP abandonat damunt l'herba d'un parc urbà gironí, un objecte insòlit per l'indret on ha anat a parar i una autèntica peça de museu pels joves d'avui dia que només coneixen la música en format MP3 o, com a molt, els compactes que a mitjan dels anys 80 van començar a arraconar el negre vinil.
Quantes hores no m'hauré passat escoltant el fregit dels meus LP's , un material que a hores d'ara dorm en oblidades i polsoses discoteques casolanes o és guardat com un tresor per nostàlgics col·leccionistes o, tal vegada, emprat per DJs a qui encara els encanta treure suc a aquest vell format.
El long play perdut a l'herba era de música de samba i m'hauria agradat esbrinar quin ha estat el seu itinerari fins acabar abandonat, orfe de funda i d'amo, en el parc gironí de les ribes del Ter.
He estat temptat de recollir-lo, però finalment l'he deixat allà on el destí l'ha portat.
Tal vegada quan hi torni a passar veuré una rua de formigues ballant samba com si es tractés d'una pel·lícula de Walt Disney i m'hi afegiré rememorant aquelles nits de farres a la llum de la lluna quan l'agulla del tocadiscs feia brollar ritmes del vinil a 33 revolucions per minut.
La revolta de les màquines dispensadores de begudes – com ja vàrem explicar en aquest blog- segueix endavant. En aquest nou cas, detectat en una empresa gironina, algú ha perdut els calerons, la paciència...i s'ha quedat sense aigua.
Si en lloc de pintura i pinzells, Leonardo da Vinci hagués fet servir martell i claus, la Gioconda podria haver tingut un aspecte semblant al que mostra aquest vídeo.
Tingui truc o no, el resultat final és com a mínim curiós.
El 25 d'abril de 1998, 6 milions de metres cúbics de residus procedents d'una bassa minera explotada per la multinacional sueca-canadenca Boliden van contaminar 4.600 hectàrees de la conca del riu Guadiamar, a Aznalcóllar (Sevilla). La barreja d'aigües àcides i de llots, amb una alta concentració d'arsènic i de cinc, amenaçava amb ferir mortalment el parc de Doñana i, per barrar-li el pas, les següents setmanes es van haver de construir a corre-cuita tres dics de contenció. Després vindria la dura i llarga tasca -tres anys de treballs- per retirar els llots, regenerar la terra contaminada i recuperar la zona, que va ser declarada espai natural protegit i s'hi va acabar fent, en els antics terrenys de la mina, el Parc d'Activitats Mediambientals d'Andalusia que acull moltes empreses dedicades a reciclatge i a energies renovables.
Fer front al desastre va comportar un cost de 240 milions d'euros a les administracions central i autonòmica, però dotze anys després la multinacional sueca encara no ha pagat ni un euro. Boliden va tancar la seva filial espanyola -després de cobrar una subvenció de 8.000 milions de les antigues pessetes- i el cas segueix encara pendent, de recurs en recurs, d'una resolució definitiva en el laberint jurídic.
La catàstrofe d'Aznalcóllar és el precedent del desastre que està patint Hongria amb el vessament tòxic de fang vermell. Una comissió de cinc experts enviada per la Unió Europea ja està assessorant damunt el terreny a les autoritats hongareses. El passat 7 d'octubre, Budapest va sol·licitar a Brussel·les la creació d'aquesta comissió i deu estats membres van oferir més de 40 tècnics. Amb el llistat a la ma, Hongria es va encarregar de fer la selecció dels cinc experts en tècniques de descontaminació: dos francesos, un austríac, un belga i una sueca anomenada Pia Lindstrom.
Qui és Lindstrom? Doncs be, es tracta de la responsable de Medi Ambient i de Preses de la secció minera de Boliden, una experta que fa deu anys ja va treballar en el desastre d'Aznalcóllar fins que la seva empresa va desaparèixer sense pagar ni un duro. Del més de mig miler d'articles científics sobre la catàstrofe que va estar a punt de destruir Doñana, Pia Lindstrom no n'ha signat ni un. No és doncs estrany que els experts espanyols en medi ambient s'hagin posat les mans al cap al veure la seva reaparició a Hongria en representació de la Unió Europea.
Els televidents que seguien ahir a la tarda per TV3 el magazine “Divendres” suposo que van quedar sorpresos en veure imprès a la pantalla el següent anunci:
“D'aquí a un moment, el Xavi Coral tocarà els ous d'un dinosaure”
Contràriament al que es podia pensar, no es tractava de cap entrevista insolent a Manuel Fraga, el dinosaure de la política espanyola, sinó d'una conversa amb Bernat Vila, uns dels investigadors de l'Institut Català de Paleontologia que treballen en el jaciment de Coll de Nargó, el niu d'ous de dinosaure més gran d'Europa.
Efectivament, Xavi Coral va aparèixer poc després amb un objecte a la ma del tot innocent: una simple rèplica d'un dels 140 ous de 70 milions d'anys enrere que s'han localitzat a aquell indret de l'Alt Urgell.
El juny de 2007 parlàvem en aquest mateix blog del Bob Esponja que, amb forma de globus, va aparèixer enganxat en el fresc de la cúpula de l'església de Sant Ignasi de Loiola, a Roma. Doncs bé, avui recuperem el famós personatge de dibuixos animats, però en format humà. En aquest divertit vídeo podeu veure com un individu en pilotes acaba disfressat de Bob Esponja utilitzant ni més ni menys que una màquina d'embalar palla...
Mariano Rajoy va anar divendres de precampanya per lafira de Sant Miquel de Lleida i va tenir temps de fer de tot: va prometre que si arriba al poder recuperarà el ministeri d'Agricultura, va recomanar menjar fruita cada dia, va pujar a un tractor amb Alicia Sánchez-Camacho (“Tengo un tractor amarillo /
que es lo que se lleva ahora / tengo un tractor amarillo / porque es la última moda / hay que comprar un tractor / ya lo decía mi madre / que es la forma más barata de tener descapotable”) , va brindar amb cava amb l'alcalde socialista Àngel Ros, va escoltar l'himne del partit que li va interpretar a la seva manera un grup de músics búlgars d'ètnia gitana (que si sabessin el que opina sobre els immigrants el president del PP deBadalona, Xavier Garcia Albiol segurament li cantarien una altra cosa) i va participar a un dinar-míting amb més de 1.200 assistents.
Parlant de la vaga general de dimecres i de la crisi econòmica, Rajoy va assegurar que amb l'alta taxa d'atur, l'estratègia de Zapatero ha anat a parar “al tacho”.
Reconec la meva ignorància: he hagut de consultar el Diccionario de la Real Academia per saber on carai es fa servir la paraula “tacho”. Entre altres coses, el mot en qüestió s'utilitza a Andalusia per designar un cubell per fregar el terra o per rentar la roba, mentre que en alguns països sud-americans com Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Uruguai és la galleda de la brossa.
Suposo doncs que Rajoy es referia a les escombraries com el lloc idoni per ressituar l'estratègia socialista. No he tingut el plaer d'assistir al dinar de Lleida i per a tant desconec si el líder popular va fer el seu discurs en accent colombià o peruà, però no m'estranyaria que s'estigui aznaritzant per posar una mica de trempera als seus mítings. Recordeu a Aznar parlant texà al costat de Bush amb el seu mític “Estamos trabajaaaando en ello”?. Doncs Mariano, a seguir l'exemple!.
Anys 80. Bellaterra. Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Som a la classe de relacions internacionals del professor Jesús M. Rodés, un dels ossos de la facultat. Rigorós, estricte i exigent, però al mateix temps molt interessant. Discutim sobre l'exercici democràtic del poder i de la força. Els alumnes, en la immensa majoria investits de progres, no volem sentir a parlar ni de policia ni de militars, però ell, militant del PSUC i convidat a la força a les presons franquistes, ens intenta convèncer del contrari. “Són vostès (ell sempre tracta de “vostè” als seus alumnes) el qui haurien d'entrar a formar part com a professionals de les forces armades. Això és bàsic per la construcció de la democràcia”.
Ens el mirem amb escepticisme i, per descomptat, no aconsegueix convèncer a ningú.
Any 1989. El professor Rodés posa en pràctica el que predica, abandona temporalment la seva militància comunista i accepta la proposta del govern Pujol de fer-se càrrec de la direcció de l'Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya.
Novembre de 2006. Segon tripartit. Iniciativa accepta el regal enverinat del PSC i Joan Saura es fa càrrec de la conselleria d'Interior i Relacions Institucionals. L'esperit Rodés sembla tenir alguna cosa a veure en la decisió. Els hereus del PSUC són ara una força de govern i poden fer-se càrrec de l'ordre públic, encara que això comporti haver d'enviar els antidisturbis contra aquells brètols que sembren el terror pels carrers disfressats d'extrema esquerra.
Acceptar la conselleria és una decisió d'alt risc que exigirà a l'equip de Saura ser rigorós, estricte i exigent com ho era amb ell mateix i amb els seus alumnes el professor Rodés. No s'hi val a badar perquè el camí estarà ple de trampes i de contradiccions.
Han passat quatre anys i a la conselleria d'Interior s'han fet coses positives però també moltes de negatives. Errors de manual com el que acaba de protagonitzar el número dos del departament Joan Boada, que dimecres, durant els disturbis protagonitzats pels antisistema, va abandonar Barcelona per assistir a Girona a la manifestació de la jornada de vaga general. Una decisió que ha propiciat que CiU i PPdemanin el seu cap, que Jordi Pujol titlli el tripartit de “can seixanta” i que un sindicat dels mossos -el CAT-ME- hagi qualificat exageradament a Boada de “secretari de dia, kale borroca de nit”.
Joan Boada ha pecat d'inconscient o, com a mínim, d'ingenu. D'acord que no té competències directes en ordre públic, però com a secretari general del departament d'Interior s'hauria d'haver quedat al costat del seu conseller. Alguns opinaran que va anar-se a fer la foto a Girona com a candidat a les properes autonòmiques; jo no diré tant, però com a polític professional podia d'haver intuït que abandonant el peu del canó en plena batalla campal a Barcelona, no feia més que posar-se ell i col·locar a Saura en el punt de mira de l'artilleria convergent i popular.
Dimecres, amb mig país aturat per la vaga general i amb el centre de Barcelona convertit en escenari de violents enfrontaments, era una dia per deixar aparcada la militància com va fer Rodés en assumir la direcció de l'Escola de Policia. Però per això cal ser molt rigorós en l'exercici de les responsabilitats públiques i, en aquest cas, a la recta final del mandat, Joan Boada no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies.
Foto: Joan Boada, al mig de la imatge, durant la marxa que es va celebrar dimecres a Girona. / Manel Lladó / El Punt
Vídeo: Incidents en el centre de Barcelona i saqueig de la botiga Levi's. / Youtube
La realidad de los hechos
-
Una joven periodista le preguntó al primer ministro británico Harold
Macmillan qué era lo que más temía en política. La respuesta fue breve y
sencilla: “Lo...
L’algoritme de l’èxit de Ferran Martínez
-
Ferran Martínez, exjugador professional de bàsquet i ara consultor i
inversor, va ser el convidat de l'Associació Catalunya Valley per a l'acte
Marca Gir...
Romi, detective sorda en Bilbao
-
Estrenada hace algunas semanas, pero descubierta por mi recientemente,
‘Romi‘ es una serie policiaca (procedimental, la llaman) que tiene como
protagonista...
El fracaso del Reino Privativo de Mallorca
-
*¿Qué significa privativo en derecho? *
*Privativo en derecho hace referencia a algo que *
*pertenece o es exclusivo de una sola persona o entidad, lo que si...
ChatGPT, una virguería en pañales
-
Lo del *ChatGPT* es impresionante, pero está en pañales. Sin duda se trata
de un *experimento de Inteligencia Artificial (IA) en fase beta *y se notan
mu...
Dácil es cajera
-
Por Manuel M. Almeida
Dácil es cajera. Trabaja de nueve a siete en no sé qué hipermercado. Antes
y después del trabajo, en horas del crepúsculo, se sub...
Carlos Yárnoz, nuevo Defensor del Lector de El País
-
Carlos Yárnoz será el nuevo Defensor del Lector de El País en sustitución
de Lola Galán. El nombramiento tendrá una duración de un año, prorrogable
por el ...
Empezar un nuevo negocio por internet
-
Cuando deseamos emprender, el primer desafío al que nos enfrentamos es
saber cómo elegir la idea adecuada para tu negocio debido a que pensamos en
la con...
Persiguiendo a Gabo
-
*Colita. El País*
Ron y agua bendita. Lo restregaron nada más nacer. Su tía Francisca
Cimodosea Mejía quiso evitar percances como esa vuelta de cordón umb...
Entrades
