No, no m'he equivocat d'any, però vista la que cau i la que diuen que caurà durant el 2009 més valdria haver entrat al 2010 o – per anar més tranquils- al 2011.
Els humoristes gràfics d'El Punt descriuen avui perfectament la situació: en JAP opta per dibuixar la travessia del desert i, en Lluís Puigbert, la carrera d'obstacles.
Encara no hem tingut gairebé temps de posar el nas al 2009 i ja s'anuncia un increment de preus de serveis com l'electricitat, el transport ferroviari, les autopistes, la telefonia, la connexió a internet...
Fins i tot a Girona fugir de la crisi amb un bitllet cap a l'altre món serà més car: el preu dels nínxols puja un 20 per cent. L'Ajuntament ho té clar: no hi ha tarifa low cost pel traspàs...
En una situació com l'actual, quan les planes d'economia dels diaris semblen la casa dels horrors, era el moment perquè el govern Montilla o el d'en ZP haguessin promogut amb valentia un canvi radical d'hàbits per les campanades de l'any nou. Ni tradició ni punyetes. En lloc d'engolir dotze raïms, la ciutadania se n'hauria d'haver empassat vint-i-quatre i despertar-se, enmig d'efluvis de felicitat i de cava, en el 2010. Un túnel del temps propulsat pel combustible dels raïms de la ira, la fruita nascuda d'uns ceps castigats per l'atur i el tancament d'empreses. I també per l'especulació desbordada i salvatge. Aquella manera de fer globalitzada que ara s'ha retirat prudentment al palau d'hivern, però que espera que passi la tempesta per poder tornar a actuar. Sense escrúpols. Com ha fet sempre.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada