Una llei electoral que s'ha de canviar

Molt bona la jugada del Grupo Z publicant en El Periòdic d'Andorra els sondejos que no es poden difondre aquí. La Llei Electoral del 1985 prohibeix en el seu article 69.7 la publicació i difusió d'enquestes durant els cinc dies anteriors a la jornada electoral. Però feta la llei feta la trampa. El Grupo Z ha aprofitat que és propietari del diari del país veí per difondre fins a dissabte en aquest mitjà un sondeig diari realitzat per l'empresa catalana Gesop. El Periódico de Catalunya dedica tota la seva portada d'avui a informar que els sondejos que no es poden veure a l'estat espanyol són visibles a la web d'El Periòdic d'Andorra i inclou un editorial reclamant una modificació de la normativa electoral.

Per la seva part, l'edició digital d'El Mundo afegeix un enllaç cap a una enquesta realitzada per l'empresa espanyola Sigma Dos per The Times.

El sondeig d'El Periòdic d'Andorra dona una avantatge de 3,4 punts al PSOE front al PP en la intenció de vot mentre que en el del diari britànic el resultat favorable als socialistes és encara superior, situant-se en 3,8 punts.

Independentment de la fiabilitat que puguin tenir aquests estudis demoscòpics i de la intencionalitat política que hi volen veure alguns, la iniciativa del Grupo Z i l'enquesta de The Times (amb la participació o no d'El Mundo), han posat damunt la taula la necessitat d'actualitzar una llei electoral aprovada fa 23 anys. L'existència d'internet ha trencat moltes barreres canviant radicalment els àmbits de difusió de la informació però encara que no existís la xarxa, quina autoritat s'atrevirà a impedir l'entrada a territori espanyol de l'edició en paper de The Times que inclou el sondeig? Prohibirà la Junta Electoral que la resta de mitjans de l'estat espanyol recullin els resultats de les enquestes fetes fora de termini legal?

L'article que prohibeix la publicació i difusió d'enquestes durant els cinc dies anteriors als comicis va ser aprovat l'any 1985 en considerar que en una democràcia jova els sondejos poden comportar modificacions en la intenció de vot dels electors. Aquest és precisament l'objectiu teòric de les campanyes del partits i en canvi, amb l'excepció de la jornada de reflexió, no hi ha cap article de la normativa electoral que impedeixi fer mítings o difondre anuncis pels mitjans públics i privats. Així mateix, tampoc es prohibeix a les forces polítiques o a qualsevol entitat del caire que sigui encarregar en el tram final de la campanya la realització d'enquestes sempre i quan no es difonguin, amb la qual cosa la mateixa llei vulnera el dret a la informació de l'opinió pública.

Què es fa en altres països?

Hi ha diferents models. A Itàlia està prohibida la publicació i difusió dels resultats dels sondejos durant els 15 dies anteriors als comicis, una mesura que no afecta als estudis online, mentre que en els Estats Units no hi ha cap mena de limitació, a França es poden publicar fins un dia abans de la jornada electoral i a Gran Bretanya no hi ha cap norma legal que ho reguli però els mitjans de comunicació apliquen un pacte deontològic segons el qual no es difonen enquestes els darrers dies de la campanya.

En tot cas, com s'ha vist ara, l'existència d'internet fa inútil i absurd intentar posar tanques en els immensos i globalitzats prats de la informació. I quan una llei no es pot fer complir perd tot el seu sentit i s'hauria de modificar o anular per obsoleta.