El "pepero" estorat

El simpatitzant del PP que apareix en el vídeo és un home astorat. Si fos un còmic, diríem que sobreactua en excés, però no és el cas. Té l'ànima glaçada i el rictus al rostre perquè no pot entendre de cap de les maneres que 11 milions de persones hagin votat Zapatero.

L'entrevista de TV3 va ser feta diumenge a la nit davant la seu del Partit Popular a Madrid quan ja es coneixia el triomf socialista. Mirant enrere, el curiós protagonista d'aquestes imatges podria ser un antic militant d'Alianza Popular. I observant encara més cap al passat, tal vegada és alguna dels milers de persones que es reunien a la Plaza de Oriente per aclamar al Caudillo.

El personatge té, com be diu l'entrevistador, una semblança a Franco i en la seva veterania i posat resumeix les essències de la dreta de tota la vida. És la vella guàrdia sociològica que impregna i dona color blau destenyit al Partit Popular.

Després d'un llarg dilluns farcit de rumors, Mariano Rajoy va anunciar ahir a la tarda que, malgrat el contundent i dolorós cop de puny rebut a la mandíbula, no llença la tovallola. El líder del PP es presentarà a la reelecció en el congrés de juny i aspira a tornar a ser candidat a les eleccions generals del 2012. El polític gallec, que malgrat perdre, no ha aconseguit un mal resultat pel seu partit (10 milions de vots), considera que mereix la mateixa confiança de la qual van gaudir, en el seu moment, Aznar i González: van perdre dues eleccions però finalment van aconseguir fer el cim de La Moncloa.

Públicament, tots els barons i baronesses territorials -inclosa Esperanza Aguirre- han donat suport a Rajoy. De portes en dins, la qüestió no aplega tantes unanimitats però tampoc hi ha gaire alternatives. Abans de les eleccions, el propi Rajoy ja es va cuidar que Aguirre i l'alcalde Alberto Ruiz-Gallardón -els dos aspirants més directes a la successió- no entressin a la llista del Congrés, amb la qual cosa tant una com l'altre s'han quedat sense poder aprofitar per les seves ambicions polítiques o – com dirien ells- vocació de servei, la important caixa de ressonància de la cambra baixa. No estan ni molt menys desarmats -sobretot la presidenta de la Comunidad de Madrid que compta amb un potentíssim suport mediàtic (amb televisió pública inclosa) i polític- però, com a mínim, Rajoy no notarà el seu alè directament damunt el clatell. Esperanza Aguirre ja ha avançat que no pensa competir amb ell en unes hipotètiques eleccions primàries en el congrés de juny i per a tant, sembla que a nivell intern i en els propers mesos, el líder del PP podrà respirar mínimament tranquil.

Té això sí, un repte immediat i és aconseguir que la dreta mediàtica, la que durant els darrers quatre anys ha exercit de llum, de guia espiritual i d'altaveu del Partit Popular, li renovi la confiança. Ahir, Rajoy va esmorzar amb un editorial d'El Mundo que apostava per la seva substitució al front del partit. Una renovació “ordenada i no traumàtica” a la qual també s'hi apuntaven els columnistes Luis María Anson, Raúl del Pozo i Fernando Sánchez Dragó, mentre que l'editorial de La Razón considerava que Rajoy ha de continuar i liderar els canvis interns.

L'anàlisi dels resultats a les urnes deixa clar que el PP ha perdut les eleccions bàsicament pels seus mal resultats a Catalunya i és aquí on els conservadors hauran de moderar el seu discurs de cara al futur. L'anticatalanisme dona vots a molts indrets d'Espanya però la collita no queda compensada amb la pèrdua de suport a terres catalanes.

Aquesta lliçó no és nova. Fa temps que està escrita i que els dos grans partits espanyols la coneixen, però la penya ultrasud (Eduardo Zaplana, Ángel Acebes etc) i la brunete mediàtica han portat a Rajoy a topar amb el mateix escull que apareix a totes les cartes de navegar de la política hispànica.

Si el líder popular vol sobreviure la travessia del desert, centrar el partit i arribar dintre de quatre anys ben posicionat a les eleccions generals, haurà de fer neteja al seu entorn més proper i això passa per prescindir de Zaplana i Acebes, personatges lligats a la crisi de l'11-M i a l'enduriment de la línia del PP. El primer d'ells ja va dir fa un temps que només estaria quatre anys com a portaveu parlamentari i el valencià Esteban González Pons sona com a possible substitut. Per la seva part, el recanvi d'Acebes a la secretaria general podria ser el coordinador de la campanya del PP i portaveu del partit al Senat Pío García Escudero.

En tot cas, si Rajoy supera la por de perdre bous i esquelles en aquesta aventura i aconsegueix allunyar el partit de la dreta extrema, el gran dubte passarà per saber que succeirà amb els militants i simpatitzants de la vella guàrdia, aquells que com l'home estorat del vídeo, tan patriotes i d'ordre com són, no entenen les raons per les quals diumenge més d'onze milions de ciutadans van dipositar la confiança en un líder anomenat Zapatero.