diumenge, 9 de març de 2008

"La niña de Rajoy" no s'ha de dir Victòria



L'interrogant de la jornada: Si “la niña de Rajoy” fos major d'edat, a qui votaria avui?.

¿Donaria el seu juvenil i impetuós suport a la dreta o fugiria a corre-cuita i aterrida d'aquell líder que diu tenir-la “en el cap, en el sentiment i en el cor” i que li promet que podrà passejar per el món sense complexes perquè sabrà idiomes?

¿Seria -com ha profetitzat Llamazares- “una nena pija que ha nascut i viu entre cotó, que estudia a la universitat privada i que no té dificultats per trobar lloc de treball, mentre les altres nenes seran discriminades per Rajoy”?

O aquella altra criatura que, segons va dir Alfonso Guerra, es troba en situació de recerca i captura: “Es busca a una nena, porta un bonobus, l'acompanya un avi jubilat d'Endesa amb una petita pensió. Ella respon al nom d'Esperanza, i a ell li diuen Globus Punxat. Els seus pares, Mariano i José Mari, preguen que qui la vegi truqui a la seva casa, domicili en el carrer Conferència Episcopal, número 1. Amén.

Com Zapatero, desitjo que “la niña de Rajoy” sigui feliç, però, contràriament al que va afirmar l'alcaldessa popular de València, Rita Barberá, espero que no neixi avui i que els seus creadors de la dreta més rància no li posin el nom de Victòria. Ni ella ni la resta de joves que s'estrenen en això de la democràcia es mereixerien un càstig de quatre anys com aquest.

A dalt us deixo un recull d'acudits sobre “la niña”que he seleccionat d'entre els que han estat publicats a la premsa catalana i espanyola i a sota un parell de vídeos fets amb una certa mala llet.