Rierada de lletres al Ter

El meu repartidor de premsa no creu en els pronòstics de l'home del temps ni amb les indicacions del Meteocat i avui m'ha deixat el diari a l'entrada de casa però sense la protecció de la reglamentaria bossa de plàstic.

I ha passat el que era previsible. Quan l'he anat a recollir, un xàfec amb llamps i trons inclosos, havia pres possessió de totes i cada una de les planes, fent-les il·legibles.

Poc després, un veí matiner i un pèl fantasiós m'ha assegurat haver vist enmig de la tempesta com un grup de redactors, caps de secció, caps d'àrea, membres de la direcció, columnistes i fins i tots autors de cartes al director abandonaven a corre-cuita l'exemplar xop del meu diari embarcats en improvisats i fràgils bots fets de titulars, de subtítols, de capçaleres i de signes de puntuació.

També diu haver contemplat un reguitzell de milers de lletres navegant pel carrer, damunt la corrent, en direcció al riu Ter. Algunes d'elles suraven juntes, al costat de la vorera, conservant l'agermanament de paraules i frases, la significació que hores abans els havia donat algun periodista. El veí sosté, fins i tot, haver pogut llegir un titular que parlava de la tractorada del regants del Ter que Divendres Sant reclamaven en el pont de Fontajau de Girona que l'aigua que necessita l'àrea de Barcelona es tregui també d'altres rius.

A fora continuava plovent i a manca de diari, he optat per sintonitzar una emissora tan imaginativa com el meu veí. A l'hora de les notícies, un locutor ha explicat l'estrany fenomen viscut al Baix Ter, on milions de lletres d'impremta cobrien la minsa corrent del riu rumb al mar i un escamot de regants, armats amb salabrets, les anaven pescant una darrera a l'altra amb la intenció de plantar-les als camps fins ara ressecs.

Els pagesos confien en que les lletres, les paraules i els titulars remullats siguin una bona llavor pel futur, però en tot cas mantenen l'ull posat en els pronòstics de l'home de temps i en aquell despatx de la Generalitat on algú haurà de decidir, un dia o altre, si es fa o no es fa des d'altres conques un nou transvasament – paraula prohibida- per apaivagar la sed de Barcelona.

Mentrestant, els tractors són a punt per tornar a ocupar les carreteres, les preocupacions dels polítics i les planes dels diaris.

Foto: Tractorada en el Pont de Fontajau de Girona. Miquel Ruiz / El Punt

• Em tornaré a banyar al Ter (article de Miquel Riera publicat a Presència)
• Per una nova cultura de l'aigua a Catalunya (article de Joan Caball en El Punt)