El meu virus mutant

Un refredat de proporcions colossals m'ha obligat els darrers dies a deixar quasi abandonat el blog. Un virus sortit de mare m'ha tingut (de fet encara em té) captiu i desarmat, amb el cos literalment fet pols, amb mal de coll, tos seca, nas gotejant, cap espès, calfreds, sudoracions i amb un fàstic terrible davant qualsevol cosa per menjar.

Mai fins ara m'havia trobat en una situació patètica com aquesta per una malaltia tan convencional. El metge, tot i haver-li estossegat involuntàriament a la cara, no n'ha fet gaire cas. Diu que la cosa ha de seguir el seu curs i que ja se sap que són episodis del temps. “I si no tens gana, no et preocupis. El cos és intel·ligent i sap el que ha de fer”, afegeix el bon doctor.

Parlant dels temps, aquesta diagnosi benigna i amable de la meva situació físicament catastròfica, m'ha fet pensar amb els meteoròlegs. Ja poden estar els rius secs i els pantans més buids que mai que ells es neguen sistemàticament a atribuir-ho al canvi climàtic. Científics com són, diuen que els manca una sèrie de dades més llarga per arribar a aquesta conclusió i que de períodes secs n'hi ha hagut i n'hi haurà molts al llarg de la història. També asseguren que la gent té una memòria molt curta en relació als fenòmens meteorològics i que el present sempre ens sembla més espectacular que qualsevol moment passat.

Els homes i les dones del temps tal vegada tenen raó, però després de la darrera estossegada seca he arribat a una conclusió: el virus que s'ha fet amo i senyor del meu cos és una mena d'alien fastigós, una mutació salvatge provocada sens dubte pel canvi climàtic. Prometo, a partir d'ara, perseverar en el reciclatge dels meus residus domèstics. Us ho juro.

Imatge: Ninot de peluix representant el virus del refredat. Via Uno que llega