La portada del Ciberpaís sintetitzava ahir en un fotomuntatge la imatge de la gran coalició, l'hipotètic pacte de govern entre el PSOE i el PP que, ben segur, es passeja com un monstre terrorífic per les fosques cantonades del malson de totes les terceres forces que aspiren a ser imprescindibles a partir del 9-M.Zapajoy, l'imaginari líder parit a l'ordinador per Antonio Espejo, té ulls de Zapatero i boca i barba de Rajoy, però no queda clar quin sistema neuronal domina la criatura, què pensa de la immigració, de les víctimes del terrorisme, de l'Espanya plural o de la mítica nena a qui el líder del Partit Popular pretén garantir un futur de somni.
Patxo Unzueta, a El País, feia ahir càbales sobre el marge de maniobra del PP i el PSOE després de la nit electoral: «Si guanyés el PP i no pogués formar govern, seria políticament molt arriscat que els socialistes ho intentessin en segona instància, pactant amb els nacionalistes. En aquesta hipòtesi, tal vegada seria més prudent un acord entre els dos grans partits. Com a mínim, no descartar aquesta possibilitat a l'hora de negociar amb els nacionalistes.»
O sigui que la fórmula Zapajoy segueix entrant a les travesses polítiques encara que el monstre sigui de curt recorregut i amb previsibles tendències autodestructives.
- Article complert publicat avui en El Punt: «Zapajoy», la criatura del malson
Entrades
2 comentaris:
Només ens faltaria això. Quin robatori si pacten les dues forçes més votades...
Un pacte PP, PSOE que inclogués la investidura en segona volta, la reforma constitucional pendent i una oposició sense mocions de censura cada dos per tres, permetria governar a la llista més votada sense dependre dels nacionalistes. L'altre qüestió és quina cara se'ns quedaria a la resta... em venen calfreds només de pensar-hi.
Publica un comentari a l'entrada