No hi haurà (de moment) ni “¡Viva España!”, ni “distinta voz”, ni “un solo corazón”, ni “verdes valles”, ni “ama a la patria”, ni “inmenso mar”, ni tan sols “pueblos en libertad”.
El criminalista en atur Paulino Cubero ha tingut, això sí, la sort de poder gaudir una mica més dels quinze minuts de fama que segons Andy Warhol pertoquen a tot ésser humà resident a la societat mediàtica actual, però tot plegat ha estat un vist i no vist. La seva lletra per l'himne espanyol no passarà a la història malgrat haver estat l'escollida per un jurat com la millor de les 7.000 presentades en el concurs convocat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) i la Societat General d'Autors i Escriptors (SGAE).
La glòria efímera d'aquest escriptor aficionat manxec que s'autodefineix -amb una certa raó- com a “perdedor” ha durat sis dies, el temps just perquè els promotors de la iniciativa hagin optat per enterrar-la dins un calaix després de descobrir per les queixes d'uns i altres que l'Espanya actual no viu en els temps patriòtics del segle XIX, quan la majoria de nacions-estat europees van compondre els seus himnes. No són temps per a la lírica i si no hi ha consens per retocar la lletra de la Constitució encara n'hi haurà menys per aplegar en versos un resum rimat d'allò que majoritariament es pot entendre per Espanya.
Amb la retirada de la lletra, anunciada per Alejandro Blanco, president del COE, el tenor Placido Domingo, que el proper dia 21 havia de cantar la Marxa Reial, s'ha estalviat l'escridassada dels que voldrien una lletra glosant els Reis Catòlics i els xiulets del que desitjarien major protagonisme per la “distinta voz” proposada per l'aturat manxec.
I tampoc es remourà a la seva tomba el fantasma de José María Pemán, el “Poeta alférez, que siente, canta y vive la nueva Epopeya Nacional”, autor després de la Guerra Civil d'aquella lletra no oficial de l'himne que es van haver d'aprendre de memòria unes quantes generacions de joves:
“Viva España, alzad los brazos hijos
del pueblo español.
que vuelve a resurgir.
Gloria a la Patria
que supo seguir
sobre el azul del mar
el caminar del Sol...”
Els esportistes que vagin als Jocs Olímpics de Pequín o els futbolistes de la roja y gualda s'hauran de conformar amb cantar l'altra lletra, la de tota la vida, la que sens dubte ha aconseguit el màxim consens:
Chunta,chunta,ta chunta,chunta,chunta chunta,chun,ta chun,
tachunta,chunta ,chun
Entrades
1 comentari:
per mi la lletra de l'himne sempre serà l'estrofa "la la la" de massiel.
Publica un comentari a l'entrada