Opto però per explicar-li el que realment soc, és a dir periodista d'El Punt i, un cop identificat, ens fem un tip de riure.
Recuperada de la sorpresa, ella pren la iniciativa i em proposa un descompte com a treballador de la casa. Ens tornem a fotre a riure mentre penso amb la pregunta inicial que tantes vegades ens hem fet amb els col·legues de la redacció:
Llegim realment els periodistes el nostre propi diari o el frenesí del dia a dia ens obliga a passar-hi només pel damunt?
Hores més tard, una nova trucada. Una altra veu femenina em pregunta si conec la revista Quo, la publicació mensual “per a ments intel·ligents”, i si podria interessar-me una subscripció. Aquesta vegada estic temptat de presentar-me com a periodista de Quo per aconseguir intel·ligentment un descompte com a treballador de la casa, però a la tele comencen un programa interessant i decideixo posa fi educadament a la conversa.
Foto: La redacció d'El Punt a la seu central a Girona, a la Farinera Teixidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada