dimecres, 16 de gener de 2008

El triomf de la dreta extrema


Qui els parla ha estat derrotat”.


La frase d'Alberto Ruiz-Gallardón pot marcar no tan sols el futur a curt, a mig i a llarg termini del PP sinó també de la política espanyola.


Avui al matí, en una breu compareixença informativa, l'alcalde de Madrid s'ha mostrat molt dolgut i trist per la decisió de Rajoy descloure'l de la candidatura per les eleccions generals del 9 de març i ha anunciat que després dels comicis obrirà “un període de reflexió personal” per decidir si abandona o no la política.


És probable que aquestes alçades, sense comptar amb un mínim suport dins l'aparell del partit (excepte el de Fraga), Ruiz-Gallardón tingui ja la decisió presa: anar-se'n com Josep Piqué a l'empresa privada, entregant l'alcaldia de Madrid a Ana Botella, la dona de José María Aznar, i esperar temps millors per retornar a la política com a “salvador” del PP...o com a fundador d'un nou partit de centre dreta.


Hi ha dues lectures possibles dels resultats de la reunió celebrada ahir al vespre a la seu del carrer Génova a la qual hi van assistir Mariano Rajoy, Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre i el secretari general del partit, Ángel Acebes.


La primera indica que Rajoy ja ho portava tot pactat amb Aguirre per justificar l'exclusió de l'alcalde a les eleccions del 9-M. Si Ruiz-Gallardón insistia en formar part de la candidatura, la presidenta de la Comunidad de Madrid havia d'amenaçar amb dimitir del seu càrrec per poder presentar-se també als comicis (la llei no permet als presidents autonòmics ser candidats a les eleccions generals). D'aquesta manera, Rajoy podria justificar l'absència d'un i l'altra a la llista adduint que no podia permetre vestir un sant (la llista) per desvestir-ne un altre (la Comunidad).


La segona hipòtesi parla d'un Rajoy que volia incloure Ruiz-Gallardón a la candidatura per Madrid i que confiava en el fet que no situant a l'alcalde en el destacable segon lloc (reservat per l'expresident d'Endesa Manuel Pizarro), Esperanza Aguirre seria prou responsable per no muntar un número a menys de dos mesos dels comicis. En aquest cas, el tret li hauria sortit per la culata i el presidenciable del PP hauria acabat baixant-se els pantalons davant l'amenaça d'Aguirre.


Sigui quina sigui l'explicació real del que ha succeït, Rajoy no en surt ben parat. Amb l'exclusió de Ruiz-Gallardón ha perdut molts de punts per poder presentar al PP com una força moderada capaç de captar el vot de centre, una franja electoral imprescindible per arribar a La Moncloa. El sector dur, amb Esperanza Aguirre i Acebes al capdavant, ha guanyat la batalla i el partit apareixerà davant els electors amb el rostre de la dreta extrema ballant al ritme que li marqui la Cope i la resta de mitjans i poders fàctics conservadors.


Només es trobaran a faltar a les llistes del PP pel 9-M dos personatges singulars: el cardenal de Madrid, Antonio María Rouco i l'arquebisbe de València Agustín García-Gasco. Però aquests ben segur que estaran disposats a donar l'extremunció a Rajoy si l'encara líder popular perd les eleccions. I, com a les pel·lícules de l'oest, Esperanza Aguirre escopirà damunt la seva tomba.

1 comentari:

Lo Vilot ha dit...

Dons coincideixo amb tu Toni, afegint una variant ... el primer que vaig pensar va ser en Rosa Díez. Com es diu el seu partit? ... això, Basta ya !! ... ideal, tant indefinit que hi caben tots. Bé, de fet igual que dir-se Partido Popular o Alianza Popular, que amb tots els respectes del mon, als països on son habituals aquests noms, es com dir-se “Partido Amarillo”, és ha dir, res.

En fi, que en Ruiz-Gallardon te de centrista lo que jo de frare, però com tu dius, qualsevol a l'esquerra es un militant del Partit Comunista de Rusia. Consti que en Ruiz-Gallardon, a los "mandriles", està considerat con un traïdor i un submarí del PSOE dins del PP. Molts de *els seus vots no son tots de gent de dreta*, així que ja veurem com surten el números.

Tant en Piqué com en Gallardon (com tots els polítics) els hi agrada el poder, per això entren el política, no ens enganyem. El problema que han tingut es que s'han equivocat de partit i de dates, jo al Piqué sempre l'he vist dins de Convergència, però vessin saltat espurnes. Pensaven que des de dins del partit alguna cosa podrien canviar, està clar que no. Mentre la direcció sigui la que es .... Aznar, aquest el l'únic que mana. Sols una derrota èpica els farà canviar, tot i que les bufetades que poden haver seran excel·lents pels guionistes del Polònia. Recordem a Matas. Rato i Pimentel ... hi han mes cadàvers al camí :-))

Ara, per tal que no guanyi la Botella, es capaç de tornar-se a presentar ... hi ha molta sang i naturalment s'ha de venjar. Sense dubte que ho farà, d'una manera o d'altra.

Continuo preguntant .. per quan llistes obertes? No son tant democràtics, pues que es vegi.

P.D.: Toni, els arquebisbes i cardenals mai entraran en un partit polític, no els hi cal ..... ja tenen el seu i fa la seva feina (malditos roedores !!!).

Abraçades