Sortir pixat de casa

Un veí m'informa que ha vist un dels repartidors que passen de tant en tant per casa, pixant-se dins un dels testos del meu pati. El veí li ha recriminat l'acció i el pixaner avergonyit ha donat una explicació ben lògica: “Ho sento, però no em podia aguantar més”.

S'ha de reconèixer que és dur fer mans i mànigues per aguantar-se l'orina.

Apreta, apreta i apreta i arriba un moment, quan ja s'han fet mil filigranes amb les cames i algun pas meritori de ballet, que la cosa explota. Com diu el repartidor, no s'hi pot fer més.

I, ¿qui no s'ha trobat alguna vegada en la poc honorable situació haver d'aliviar-se en indret poc apropiat sacrificant, per força major, la dignitat i part dels articles de l'ordenança cívica?

Els ronyons, treballa que treballaràs, excreten pels urèters tot un arsenal de química (urea, sodi, clor, amoni, creatinina, acid úric i bicarbonat) fins a la bufeta, on el líquid fa parada i fonda fins que és expulsat fora del cos per la uretra.

L'ésser humà es mou per desitjos, una barreja de plaers i de servituds aplicable també al convencional acte de miccionar. Quan el repartidor ha entrat en el meu patí, la bufeta plena a vessar ha enviat com un llampec una senyal de desig d'orinar al cervell i l'home no hi ha pogut fer altra cosa que regar la meva pobre i dissortada planta i morir-se de plaer.

El saber popular ens explica que hi ha moltes maneres de pixar per la vida. Hi ha persones que pixen alt de tantes aspiracions com tenen; altres que son més papistes que el Papa i que acaben pixant aigua beneita, posem per cas, a la plaça de Colón de Madrid. També hi ha individus, gracies a Déu, que es pixen de riure; altres que diuen tants disbarats que pixen fora de test (el veí dóna fe que no és el cas del meu repartidor), i finalment els que a partir de determinada edat repapiegen tant com si es pixessin a la sabata.

A la seva etapa d'alcalde de Barcelona, l'actual ministre d'Indústria Joan Clos, va dir una frase memorable: “S'ha de sortit pixat de casa”. Ell, que com a membre del govern Zapatero ha pixat més d'una vegada fora de test, va justificar l'absència de lavabos públics exigint que qui tingui problemes amb la gestió orinaria pròpia, no surti de casa.

Com que l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans no ha entrat encara en l'ordenació d'aquests afers íntims i fisiològics dels ciutadans, el meu repartidor pixaner fa el que pot aportant química i gotes de sorpresa a l'avorrida vida de la meva planta.

Ara he regat el vegetal amb aigua pura i cristal·lina i sembla que ja està més refet. M'ha dit, això sí, que pensa fer-se sòcia de Greenpeace i que, si cal, esperarà al repartidor amb una pancarta que recordi el lema del gran Joan Clos: “S'ha de sortir pixat de casa”.