divendres, 3 d’agost de 2007

Suant els "bolos" a Àsia


Un amic, que es guanya part de les garrofes d'alt de l'escenari, m'explicava l'altre dia que els grups teatrals quan realment toquen calers és fent bolos. Segons ell, les actuacions durant tres o quatre setmanes en un teatre, posem per cas, de Barcelona, serveix per posar l'obra nova a l'aparador i per atraure els promotors que, si en surten satisfets, contractaran a la companyia per anar de gira. “En un teatre de Barcelona cobrem un tant per cent de les entrades venudes, mentre que per cada bolo, les quantitats són fitxes i molt superiors”.


Aquesta conversa m'ha fet pensar amb la gira que ha començat el Barça per Xina i Japó. Deu dies, tres partits, dos actes promocionals (Audi i Nike), dos sopars benèfics, llargs recorreguts amb avió amb el corresponen jet lag i rius de suor per les altes temperatures i humitats pròpies dels països asiàtics.


Alguns jugadors com Thuram, Zambrotta i Oleguer han arronsat públicament el nas dient que la gira de l'estiu 2006 per Mèxic i els Estats Units va passar factura durant tota la temporada. Per la seva part, la directiva del club ha sortit al pas de la polèmica subratllant que la gira actual serà tres dies més curta, es jugarà un partit menys, els futbolistes dormiran a la ciutat on juguin en lloc de fer-ho a dalt de l'avió i hauran de participar en menys actes públics. El propi Joan Laporta ha recordat que fa dos anys es va fer també una gira per Àsia i, a continuació, es va guanyar la Lliga i la Champions. Per la seva part, el vicepresident econòmic, Ferran Soriano ha assegurat que la gira de pretemporada és “irrenunciable”.


De fet, els números són clars: el Barça cobrarà 1,5 milions d'euros per partit, és a dir un total de 4, 5 milions, amb la qual cosa podrà pagar amb només tres partits quasi la meitat dels 10,5 milions per temporada que li costa al club poder comptar amb els serveis de Ronaldinho.


Són doncs faves comptades. Els grans clubs que volen tenir en el planter figures de primeríssim nivell han d'anar a suar la cansalada per terres llunyanes i creuar els dits perquè el viatge no tingui conseqüències negatives. El futbol és un espectacle (la cançó de Messi fins i tot ha estat traduïda al xinès) i els actors que hi participen estan obligats a fer bolos com el meu amic de l'escenari. Pot ser incomode però, com diu Soriano, és “irrenunciable”.


Foto: Rijkaard, fet pols pel cansament del viatge, després de la roda de premsa que ha ofert a l'arribar a Pequín. /AP