El diari remullat

Estic de vacances i, abans d'esmorzar, m'he permès el luxe d'invertir mitja hora en eixugar amb el secador elèctric el meu exemplar d'El País. A quarts de set de la matinada, hi ha hagut una forta tempesta a Girona i el repartidor ha deixat el diari dins una bossa de plàstic mal tancada. Com si fos una maqueta de paper de les rieres del Maresme, l'aigua ha penetrat amb fúria per la portada sorprenent a Zapatero quan anunciava una “oposición firme” contra el govern de dretes de Navarra que ell mateix està ajudant a perpetuar. Com assenyala en el seu interessant blog el col·lega gallec Félix Soria, el PP ha aconseguit que l'obsessió etarrista marqui totes les decisions polítiques. Les eleccions generals són massa a prop i la direcció del PSOE no s'ha volgut arriscar a que un atemptat d'ETA en plena campanya electoral doni munició a Rajoy per acusar a Zapatero de governar Navarra gràcies als independentistes.

Una de les grans frases solemnes de ZP (“Navarra será lo que los navarros quieran que sea”) no es aplicable a la suma de desitjos del PSN, Nafarroa Bai i IU. De moment, l'interès federal del PSOE, que mira cap a les urnes, s'ha emportat per davant amb la força d'una rierada la reivindicació d'un tracte singular expressada pels socialistes navarresos (a l'estil del que tenen els seus companys catalans i bascos) i el presidenciable Fernando Puras ja ha optat per llençar la tovallola. Veurem com acaba l'aiguat a les files del PSN...

La tempesta d'aquesta nit també ha entrat a la secció d'internacional deixant xop al cap del govern britànic Gordon Brown en la seva exigència a Bush de que surtin de Guantánamo cinc detinguts estrangers que residien al Regne Unit. Sembla ser que en la “guerra contra el terror”, Brown no vol fer el mateix seguidisme que Blair i que algun aspecte en la relació entre cosins comença a canviar.

La resta de les planes del diari també estan remullades, però amb el secador a les mans m'entretinc una mica més a la secció d'Opinió i concretament en l'acudit del gran Forges. A fora segueix ennuvolat, fa una agradable frescota i efectivament aquest no sembla que pugui arribar a ser l'”estiu més calorós dels darrers cent anys”.

Il·lustracions: A dalt, acudit d'Eneko publicat a 20 Minutos. A baix, acudit de Forges a El País.