La butxaca del rei

Joan Carles I ha tornat de les seves merescudes vacances a Mallorca i, tal vegada alarmat pel cost de la bona vida, la primera cosa que ha fet ha estat crear la figura d'”interventor de la Casa del Rei”.

Óscar Moreno Gil, membre jubilat del cos d'interventors de l'Estat i expert en dret administratiu, s'encarregarà a partir d'ara de gestionar les despeses del monarca i ho haurà de fer amb absoluta discreció perquè el PSOE, PP i CiU continuen impedint, en el Congrés, que els ciutadans puguem saber els diners que entren i que surten de les butxaques reials.

ERC (que malagradosos són aquests republicans!) fa temps que reclama transparència en els sous dels membres de la Casa del Rei, en les donacions que reben i en el patrimoni de Joan Carles, però tot plegat ha estat com picar ferro fred. Una proposició no de llei i un centenar de preguntes relacionades amb la partida pressupostaria destinada al cap de l'Estat (els calers de tots – aquest any 8,3 milions d'euros- que van cap a La Zarzuela) han estat bloquejades per la mesa del Congrés i el tema es troba pendent ara d'un recurs d'ERC davant el Tribunal Constitucional. El mateix ha succeït amb iniciatives similars d'IU-ICV i del diputat d'Els Verds adscrit al grup socialista, Francisco Garrido.

L'excusa és la de tota la vida: el famós títol II, article 56 de la Constitució segons el qual “la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. I també, segurament, hi té alguna cosa a veure l'article 65 que dona permís al monarca per fer el que vulgui amb els diners del seu sou: “El Rei percep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement”.

Sempre m'ha fet molta gràcia l'esmentat article 56 perquè, llegit amb ulls no contaminats per laberints legals, situa al rei al mateix nivell d'irresponsabilitat que la mainada. Sense ànim d'ofendre als monàrquics ni tampoc als menuts amb dos dits de seny, tot plegat és força lògic si tenim en compte que en el segle XXI, la pervivència de la institució monàrquica sembla feta a mida només per un tipus de súbdits amb la mentalitat aparcada en la minoria d'edat o en les planes glamouroses de l'¡Hola!.

I mentrestant, en un racó de palau, la calculadora de l'interventor Moreno suma, suma i suma i resta, resta i resta...

Foto: El rei al timó del "Bribón". Queca Campillo/El Periódico