En el carrer Nicaragua no se'n saben avenir. La notícia ha estat dura, duríssima i una onada de pessimisme ha ofegat totes les expectatives d'èxit a les eleccions municipals de diumenge vinent. Els responsables de campanya del PSC no s'ho acaben de creure però pronostiquen, com aus de mal averany, una caiguda espectacular a les enquestes. "Ens ha abandonat, ens ha abandonat!", repeteix insistentment la vicepresidenta del partit Manuela de Madre, mentre Miquel Iceta es pregunta una i altra vegada què collons ha passat per perdre el seu suport.A l'Ajuntament, Jordi Hereu anul·la, desconcertat, els actes electorals previstos pel matí i, mentrestant, a Palau, José Montilla corre d'un costat a l'altre com ànima en pena, mut i desconsolat, Recorda l'experiència de l'entrevista de fa uns mesos com un fet joiós que sempre guardarà gravat a la seva memòria, però al mateix temps com una demostració del caràcter efímer i cruel de la felicitat.
Lluny de la plaça de Sant Jaume, en el seu despatx de la Diagonal, Pasqual Maragall tampoc hi entén rés. A aquestes alçades, l'encara president del PSC ja és un personatge de tornada de tot, un gat vell a qui ben poques coses el fan patir, però l'ha sorprès que un noi tan vinculat al partit, tan proper a les tesis socialistes, tan d'esquerres, tan anticonvergent, tan allunyat dels plantejaments liberal-conservadors hagi fet el que ha fet.
En Pasqual es deixa caure a la butaca del despatx i torna a donar un cop d'ull al retall de l'article de l'economista Xavier Sala i Martín a La Vanguardia. La mirada li queda fitxada al titular: "No votaré socialista".
Qui ho havia de dir.
Entrades
2 comentaris:
No me'n ser avenir, en Sala i Martí no votarà a l'Hereu. Aquí deu votar doncs aquesta alma mater del progressisme de debó. Sospito que podria voler votar a la Mayol, no per fotre al socialistes, sinó per ajudar als socialistes a perdre el rumb de l'esquerra en la política municipal. El Maig del 68 és més viu que mai per molt Sarko que governi a França.
per socialista et refereixes a aquell partit capitalista anomenat PSC?
crec que el pensament únic i l'engany ja no convencent.
I per cert saps que els liberals són cosins germans dels anarkos ?
i amb pensament únic el socialistes (bonisme) i el conservadors-tradicionalistes (la moral única) és token. Pràcticament són iguals cadascú representa el pensament únic de la seva classe.
Els seus dogmes són les seves cadenes.
Publica un comentari a l'entrada