dimarts, 29 de maig de 2007

Abstenció a dojo

Tots els polítics sabien que podia passar i així ha succeït: l'abstenció ha estat l'element clau dels comicis de diumenge. Amb un 46,2 per cent de mitjana, el 27-M passarà a la història com les eleccions municipals catalanes que, des de la recuperació de la democràcia, han tingut un nivell més alt d'abstenció. Ben poc a veure amb el 38,54 per cent d'abstenció dels comicis del 1979, el 32,59 per cent del 1983, el 31,48 del 1987, el 42,26 del 1991, el 35,23 del 1995, el 44,13 del 1999 i el 38,53 del 2003.


Més enllà de la mitjana catalana, la més alta de l'estat, hi ha puntes d'abstenció considerable a municipis com Terrassa (55,8 per cent), La Seu d'Urgell (54,4), Mataró (53,8), Sabadell (52) o Barcelona (50,5).


La mateixa nit dels comicis, el secretari d'estat de Comunicació Fernando Moraleda va culpar de l'alta abstenció a Catalunya a l'intens seguiment del Gran Premi de Formula 1 de Mònaco, com si la transmissió durés tot el dia, com si Fernando Alonso no tingués predicament a la resta de l'estat o com si la cursa es disputés a Montmeló. La conclusió frívola de Moraleda, atribuïble, essent benèvols, a les preses de darrera hora per comparèixer davant la premsa, permetria apuntar altres causes de no haver anat al col·legi electoral com ara la mania que tenim els catalans de fer l'aperitiu els diumenges o de mirar per PPV algun partit de futbol (com tothom sap, a Espanya odien les patates xips, les escopinyes, les olives, les anxoves, el vermut i els gols de mitja tarda).


Avui, en El Punt, alguns sociolègs i politòlegs aporten elements més científics per entendre les causes de l'abstencionisme: l'acumulació de comicis en els darrers quatre anys (dues eleccions al Parlament, dues municipals, unes generals, dues europees, un referèndum per la Constitució Europea i un altre per l'Estatut); el cansament per la picabaralla continua des que el PP va perdre les generals el 2004; la percepció dels comicis municipals com de “segon nivell” front als generals, l'envelliment dels discursos i de mètodes de campanya com els mítings, la mediocritat de molts candidats que entren a formar part de les llistes (les cúpules dirigents prefereixen candidats dòcils) i l'allunyament dels partits respecte a les preocupacions de la ciutadania. S'hi podria afegir també la manca de llistes obertes o el desencís provocat en alguns sectors d'electors quan veuen que els acords entre els partits envien a l'oposició a la força més votada...


Després de l'abstenció registrada l'any passat en el referèndum de l'Estatut (51,15 per cent), tots els partits es van lamentar del problema però Catalunya continua essent, per exemple, l'única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia (CiU mai no ha estat interessada en tirar-la endavant perquè l'actual normativa ja li està bé en repartir els escons d'una manera desproporcionalment favorable als territoris amb menys població).


Ahir Joan Saura va anunciar, com a president d'Iniciativa, la realització per part de la seva força política d'un estudi sobre les causes de l'abstenció, un treball que es vindrà a sumar al que el mateix polític va encarregar fa uns mesos com a conseller de Relacions Institucionals i Participació. La paradoxa és que el Saura preocupat per l'abstenció és el mateix que fa uns dies, en plena campanya electoral, va sorprendre a tothom dient el següent:


Els que no es sentin d'esquerres ni ecologistes que facin el que vulguin, que s'abstinguin, o que votin el que vulguin”.


Demà, a la sessió de control parlamentari, Josep Piqué preguntarà al president Montilla que li semblen aquestes paraules d'un conseller que, a més dels maldecaps amb els Mossos, té per funció fomentar la participació ciutadana.


Acudit: Nando / El Periódico