Un bumerang contra el Barça

Paradoxes del futbol. El gol històric que va donar la volta al món fent pujar al cel a Messi i al Barça ha retornat dies més tard convertit en un mena de bumerang que ha destrossat, amb quatre impactes seguits, (4-0), no tant sols les aspiracions blaugranes a guanyar la Copa del Rei, sinó també la poca confiança amb la qual els aficionats es miren aquest trist caminar a empentes i rodolons de l'equip.

El gol de Messi i el resultat final del partit d'anada al Camp Nou (5-2) va humiliar als jugadors del Getafe, però ahir la penya de Bernd Schuster va fer brillar l'autoestima, l'arma de David, davant un Goliat ple de figures, però miserable en joc i en ganes, un Barça de Rijkaard amb el GPS desendollat i sense mapes de referència on ningú acaba de trobar la seva posició. Un equip, en definitiva, que demana a crits el final de la temporada per resoldre amb cirurgia de bisturí tots els mals estructurals que pateix.

Però el problema més immediat, a l'espera d'entrar en quiròfan, és que el psiquiatre de guàrdia ja no és a temps per posar un pedaç d'urgència a la davallada d'un equip que fa un any era triomfant, un grup humà amb el mirall trencat en el que no s'hi reconeixen ni els jugadors ni els aficionats.

Resten cinc partits a cara o creu per intentar guanyar la lliga i costa de creure que el Barça, després de la patacada del bumerang de la Copa, sàpiga exhibir l'autoestima que ha mostrat el Getafe. No ho va saber fer després del desastre d'agost davant el Sevilla a la Supercopa d'Europa (3-0); tampoc el desembre quan va perdre al Japó el Mundial de Clubs davant l'Internacional de Porto Alegre (1-0); ni el febrer en ser eliminat de la Champions pel Liverpool (1-2 i 0-1).

Esgotada la confiança en l'equip, l'esperança culé és el darrer que es perd. Els seguidors continuaran anant al camp o gastant-se els calers amb el pay per view esperant que Eto'o i Ronaldinho, entre actes socials i comercials, trobin finalment el camí del gol o que Messi, el gran absent d'ahir, ens regali una altra obra mestra. Aquesta vegada, si pot ser, que l'argentí ho faci ferint el mínim possible l'amor propi dels contraris i lliurant-se amb habilitat de les puntades de peu dels defenses, que era el que Schuster va trobar a faltar en el Camp Nou i que Rijkaard li va voler evitar mantenint-lo lluny de l'estadi Alfonso Pérez.

La nota d'optimisme és que ara tenim, per aguantar la pressió del Madrid, un Messi fresc entre un grup d'humiliats. Paciència i a veure com acaba.

Foto: Ronaldinho, impotent al final del partit d'ahir. Efe