Ciutadans al zoològic

De petits, anàvem a Barcelona a veure el cul de la mona. Ara, però, en plena campanya electoral, les innocents criatures pateixen el risc de visitar el zoològic i, enlloc de feres més o menys peludes, trobar-hi candidats. Els de l'espècie Ciutadans van celebrar ahir el seu acte central de campanya dins una carpa muntada al costat del dofinari del Zoo de Barcelona. L'ubicació escollida donava joc per metàfores a l'estil de “la gent que viu a Catalunya està empresonada entre reixes pel nacionalisme identitari i pel socialisme ofegador”, però, malgrat aquesta potencial teatralitat de l'escenari, s'hi va trobar a faltar el protagonisme del rei de l'espectacle, l'Albert Boadella.

Davant una audiència d'unes tres-centes persones, els papers principals se'ls van repartir el president del partit, Albert Rivera, el diputat Antonio Robles i dos representants de la branca “intel·lectual”, aquella que apareix i desapareix segons com bufa el vent: el periodista Arcadi Espada i el catedràtic de Dret, Francesc de Carreras. Es va parlar poc de Barcelona, gens de la crisi interna que pateix la formació i molt de “regenerar la democràcia”, de posar fi “al malson nacionalista” i de treure Espanya del pou on l'han ficada ZP i els “nacionalismes excloents”. “Zapatero és un desastre. El pitjor president que hi ha hagut a la història de la democràcia”, va dir Francesc de Carreras, que, per cert, és el mateix que va afirmar Aznar fa pocs dies a Ferrol.

I és que els plantejaments d'uns i altres no estan tan allunyats. Ahir mateix, la cap de llista de Barcelona per Ciutadans, l'advocada Esperanza García va assegurar que hi hagut “contactes indirectes” amb el PP i amb CiU per “sondejar la possibilitat de futurs pactes” municipals. Rivera assegura que els seus regidors no pactaran amb cap partit nacionalista i és de suposar que Trias no acceptarà enfangar-se políticament d'aquesta manera, però els designis de les urnes i el pes de les ambicions són inescrutables...

I com que de nacionalistes n'hi ha d'aquí, d'allà i de més enllà, seria curiós veure a “antinacionalistes” com Rivera, Robles, Espada, De Carreras o Boadella havent d'escollir entre continuar en la solitud més absoluta (amb risc de ruptures internes i esperant a les eleccions generals per pujar a l'autobús de Fernando Savater i l'eurodiputada socialista Rosa Díez) o fer, a més curt termini, una encaixada de mans amb nacionalistes espanyols o catalans.

De moment avui a Barcelona, Savater i Teresa Giménez Barbat, presidenta de l'Associació Ciutadans de Catalunya, l'entitat que aplega als intel·lectuals que van promoure el partit Ciutadans, ja han manifestat la seva intenció d'arribar a algun tipus d'entesa de cara a les eleccions generals. El filòsof ha refusat, per discrepàncies ideològiques, la proposta de Zaplana de fer una “aliança conjuntural” entre la nova plataforma i els populars, però tenint en compte que el que volen crear és “un partit espanyol sense complexes” que reforci el pes de l'estat front als de les autonomies i que bloquegi una sortida negociada al problema basc, és més que segur que aquesta “tercera via regeneracionista” acabi saltant a l'escena política vestint de dalt a baix els colors del nacionalisme espanyol. Aquell nacionalisme que alguns dels que critiquen el català o el basc, intenten fer veure que no existeix.

Foto: María Luz Guilarte, Esperanza García i Albert Rivera ahir en el míting de Ciutadans. / Pere Virgili / Avui