dimecres, 14 de febrer de 2007

Porteu Eto'o a Ikea

Avui, Dia dels Enamorats (una excusa dels botiguers per fer calaix com qualsevol altra), Eto'o i Ronaldinho han volgut escenificar davant les càmeres el seu absolut amor.

Després de dues jornades durant les quals Catalunya ha viscut intensament un culebrot esportiu, sociològic i psiquiàtric digne del més exigent prime time televisiu, a Can Barça han intentat posar-hi punt i final presentant la rajada del crack camerunès contra Ronaldinho, Rijkaard i Sandro Rosell com a fruit de malentesos i d'una absència inicial de diàleg. L'entesa -ha vingut a dir Txiki Begiristain, director esportiu del Barça- s'ha autogestionat dins el vestidor amb la mediació dels capitans i aquí pau i desprès glòria.


Rijkaard, que comença a fer una cara de pomes agres força preocupant, ha demanat que no hi hagi càstig per Eto'o i avui el president Laporta ha optat per no treure el nas per la sala de premsa per allò de no quedar novament amb el cul a l'aire com li va succeir dilluns.


A l'ambient culé s'assumeix que Eto'o “és com és”, que ve a ser més o menys el que deien des de la direcció del PSOE cada vegada que Juan Carlos Rodríguez Ibarra feia tremolar l'equilibri intern deixant-ne anar alguna de grossa.


El camerunès és com és, però al mateix temps és un jugador imprescindible en aquest Barça de filigranes brasilenyes però esportivament mancat de rauxa de cara a la porteria. Per aquesta raó, sacrificant el principi d'autoritat, tothom prefereix mirar endavant, on espera, a la cantonada, el València, el Sevilla, el Liverpool, el Zaragoza i el Madrid.


Les urgències del calendari manen. Ja hi haurà temps de pensar si Cruyff tenia raó en el seu article de dilluns a La Vanguardia quan deia que el vestidor del Barça està arribant a un fi de cicle i cal renovar-lo.


Mentrestant, entre entrenament i entrenament i entre partit i partit, seria interessant que el cunyadíssim Alejandro Echevarria, l'advocat Josep María Mesalles o algun altre personatge del cercle de confiança del camerunès, s'emportés Samuel Eto'o d'excursió fins a Ikea. Allà, a "la República independent de la teva casa", descobriria que tenir ben moblat el cervell és tant important com gaudir d'un genoll definitivament sa, d'unes cames i peus capaços de trotar milles damunt la gespa i d'un nas que ensuma gol.


Si no li apliquen aquesta teràpia, a Eto'o i al Barça els pot passar com a aquella parella que el Dia dels Enamorats es dona el bec, es fot ma i es fa la foto i a l'endemà apareix amb el cor esparracat per la gelosia.


El catàleg d'Ikea és doncs imprescindible perquè el crack populista, carismàtic i egolatre, el jugador africà de sang calenta que un dia va prometre córrer com un negre per guanyar com un blanc, segueixi aportant tardes i vespres de glòria i, si és possible, alguna copa més al museu de Can Barça.