El padrí del soul podrà per fi cantar el “Sex machine” davant les ànimes d'algun cementiri de luxe.Quasi dos mesos després de la seva mort, els fills de James Brown i la seva darrera companya sentimental, Tomi Rae Hynie han arribat a un acord per poder enterrar a Mr. Dinamita. Per insòlit que sembli, la picabaralla per l'herència que mantenen les dues parts havia impedit fins ara una entesa sobre el lloc on han de reposar les restes del llegendari cantant.
Ell volia ser enterrat a la seva finca de Beech Island, a Carolina del Nord, però com que encara no està clar a qui pertany aquesta propietat, els fills de Brown i Tomi Rae Hynie han optat per pactar un altre indret on alçar-hi el mausoleu. El lloc exacte no ha estat fet públic i uns i altres són ara a l'espera que ens els propers dies el jutge hi doni el seu vist i plau.
Mentrestant, l'il·lustre cadàver embalsamat continua dipositat a un lloc secret sota la custodia d'una funerària d'Augusta.
Té gràcia la normalitat amb la que el director d'aquesta empresa, Charles Reid, explica a les agències de notícies la seva tasca consistent en obrir de tant en tant el fèretre per confirmat que Brown "segueix allà":
“Hi vaig, obro el fèretre i el tanco. Està bé”.
Tot ben normal. Només hi faltaria en aquest serial d'odis, avarícies i advocats, un escamot de lladres de cadàvers exquisits.
Vist com ha anat tot plegat, un dia d'aquests, quan Mr. Reid retiri la tapa del fèretre, el padrí del soul obrirà els ulls i li començarà a cantar una nova cançó molt rítmica i amb una lletra repetitiva i definitoria del rock rebel dels anys 60 i 70:
Viu de pressa i deixa un cadàver bonic /
Viu de pressa i deixa un cadàver bonic/
Viu de pressa i deixa un cadàver bonic....
I quan l'enterramorts fugi cagant llets com si tingués el diable enganxat al cul, de dins la caixa daurada sortirà una gran riallada, la d'un Mr. Dinamita enfotent-se d'ell mateix per haver consumit la vida fins el final , això sí, visquent-la amb intensíssim desordre, en comptes de plegar de la comèdia abans d'hora pujant als altars populars cavalcant dalt l'estela mítica de la sobredosi. Com Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison o Keith Moon, el bateria de The Who.
I uns dies més tard, mentre els seus familiars, en un recés de la picabaralla legal per la seva fortuna, presideixen la darrera cerimònia, James Brown tornarà a esclatar de riure dins la tomba recordant imitacions com la que li va fer Eddie Murphy remullant-se a la piscina.
“La vida, de principi a fi, és una gran comèdia”, pensarà Mr. Dinamita tancant els ulls.
Oh yeah!
Foto: El fèretre de James Brown, al teatre Apollo de Harlem (Nova York), el 28 de desembre passat. / EFE / J. LANE
Vídeo: La parodia de James Brown protagonitzada per Eddie Murphy
Entrades
1 comentari:
Com sempre genial !!!
Abans, a les pel·lícules (en la vida real no passa), la família desitjava que l’avi (o avia) moris aviat per heretar.
Aquí, al James (pels amics) sinó l’han enterrat és per culpa de l’herència (o això diuen). No em vull imaginar que passarà d’aquí uns quants anys algú deixi hipoteques com herència. El pobre cadàver estarà exposat fins que algun banc (o caixa) reclami el deute. Llavors els fills, nets o besnéts (al pas que anem no caldrà heretar, seran masses a repartir) li diran al cobrador:
- miri, si ve a reclamar allà el te, a la caixa, vostè mateix. Nosaltres no volem saber res de les deute de joc del avi (o avia).
Lo dicho, m’ho gastaré tot i tornaré a hipotecar el pis. Total, perquè em tinguin dos mesos sense enterrar !!
P.D.: Ara entenc aquell que va tenir-lo 7 anys al congelador, no m’estranya. El cobrador del frac, esperant que surtis per la porta, estava fet un fàstic.
Publica un comentari a l'entrada