La foto robada de l'Érika

Ella estava en tractament mèdic per ansietat i estrès. Hi havia molta preocupació entre els amics i els seus veïns la veien cada dia més prima i trista. Ja no somreia ni feia bromes amb ningú. Dilluns, la veïna del pis de dalt es va creuar amb aquesta dona jova i li va semblar que tenia un aspecte físic molt demacrat. Instants desprès, va treure el telèfon mòbil i li va fer, discretament, allò que la premsa del cor en diu una foto robada.

Ahir, quan es va difondre la notícia de la mort d'Érika Ortiz, germana petita de la princesa Letizia, la veïna del pis de dalt va baixar a l'entrada de l'edifici i va comentar als periodistes el seu safari fotogràfic, posant així a l'aparador del mercat de la premsa rosa la darrera imatge de l'Érika viva.

S'han obert les portes del circ mediàtic i el president de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM), Fernando González Urbaneja ja s'ha mostrat preocupat per la manera com alguns mitjans estan tractant la defunció. Diu que aquest tipus de coses provoquen un desprestigi i un refús social als periodistes i afegeix que són els mateixos professionals de la informació els qui han fet arribar més queixes a l'APM.

No es sap la causa exacta per la qual Érika ha pres la dramàtica decisió d'anar-se'n, però sembla ser que suportava molt malament la pressió mediàtica a que era sotmesa des del moment en que Letizia va entrar a formar part de la Família Reial. La seva separació de l'escultor Antonio Vigo -amb qui ara mantenia un tracte cordial- i la seva relació amb un company de feina han estat l'objectiu dels programes i de la premsa del cor.

La setmana passada -expliquen avui els diaris- va ser fotografiada en actitud carinyosa amb un altre amic...

Érika treballava en el departament de disseny de Globomedia, una productora de televisió que entre els molts formats que toca hi ha també el dels programes del cor.

Tal vegada, la veïna de dalt, la del safari fotogràfic, va aprendre a la petita pantalla, la teoria i la pràctica de la foto robada.

El periodisme del cor, a més d'assetjar les cases dels famosos i les terminals dels aeroports, té molts alumnes amateurs i tots ells van armats les 24 hores del dia amb un mòbil amb càmera fotogràfica.

Tenen paciència i esperen que el veí o la veïna amb més o menys renom baixi l'escala amb l'aspecte demacrat d'una depressió o amb l'aire feliç de qui acarona un nou amor.

L'anomenat periodisme ciutadà pot arribar a ser tan perillós i èticament qüestionable com el que critica l'Associació de la Premsa de Madrid i el que practiquen aquells professionals que en algun mitjà poden estar a hores d'ara negociant el preu de la darrera foto de l'Érika. L'obra de la veïna de dalt. Aquella que, com tantes d'altres, et saluda a l'ascensor.

Foto: Exterior de la casa d'Érika Ortiz, assetjada ahir per periodistes i curiosos. / Jorge París/ 20 Minutos.