La invitació la tinc jo

Coincidint amb aquest Sant Jordi, Editorial Base publica “El procés de Montjuïc”, una monografia històrica que explica de forma exhaustiva i amb aportació de materials inèdits, els tres atemptats anarquistes més importants que van commocionar la Barcelona de la darrera dècada del segle  XIX i les causes judicials i la repressió que els van seguir: l'acció de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), l'atemptat del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896).

El llibre és obra d'Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951), personatge que no té res a veure amb l'autor d'aquest blog: Toni Dalmau Carbó (Sant Feliu de Guíxols, 1959). Ho deixo clar abans de començar a rebre felicitacions no merescudes, que són les pitjors que es poden rebre.

Com ja he comentat en dos apunts anteriors - “Una relació estranya” i “Convidat a Palau" - al meu il·lustre homònim i a qui això signa, la societat civil i les autoritats del país – tant de l'època convergent com del tripartit- tenen a bé confondre'ns sovint. A ell, el converteixen en periodista d'El Punt i responsable de l'Absurd Diari i del blog Diari de l'Absurd i a mi em transformen en expresident de la Diputació de Barcelona i en autor d'una vintena de novel·les i assaigs.

La darrera confusió s'ha produït ara mateix quan acabo de rebre una invitació del molt honorable president de la Generalitat, José Montilla per assistir divendres a l'esmorzar que, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, es celebrarà al Palau de Pedralbes. Jo no penso anar-hi, però per si de cas en deixo constància. Ja ho saps, benvolgut Antoni Dalmau i Ribalta. Si t'interessa assistir-hi, la invitació la tinc jo.