L'àlbum franquista de Samaranch

Vista l'aureola de glorificació pública amb la qual bona part del món polític, econòmic i social català i espanyol han vestit la figura de Joan Antoni Samaranch, el PP i Ciutadans -quins sinó!- han aprofitat l'avinentesa per proposar que l'Estadi Olímpic porti el nom de l'il·lustre finat. Segons Alberto Fernández Díaz, líder dels populars a l'Ajuntament de Barcelona, aquesta seria una bona manera de pagar “el deute de gratitud permanent” que té la ciutat amb Samaranch.

Com és sabut per tothom, l'equipament esportiu de Montjuïc  ja té una denominació oficial i és la que va aprovar el 30 de març de 2001 el ple municipal, amb l'única oposició del PP:  Estadi Lluís Companys. Per a tant, el que pretenen el Partit Popular i Ciutadans és esborrar el record del president de la Generalitat i gravar-hi al damunt, amb lletres d'or, el nom d'un personatge que voluntàriament va formar part, amb càrrecs, honors i prebendes, de l'Espanya feixista i dictatorial. El bàndol que, amb el cop del 18 de juliol de 1936, va impedir que l'estadi acollís l'Olimpíada Popular impulsada per Companys i el que va acabar assassinant, després d'un simulacre de judici militar, al president català.

Aquests dies, en motiu del traspàs de l'expresident del COI, la majoria de polítics i de mitjans de comunicació s'han estimat més no parlar del costat fosc de la biografia de Samaranch, però només cal donar un cop d'ull a algunes velles fotografies per entendre els clarobscurs d'un català de Franco -ell, com Fraga i molts d'altres, mai no va renegar del seu passat- a qui alguns, traint un cop més la memòria històrica, només volen veure com el senyor, “el català universal”, que un bon dia va portar els anells olímpics a Barcelona.

L'àlbum franquista de Samaranch

View more presentations from tonidal.

L'etapa franquista de Samaranch

- 17 de juliol de 1920: neix a Barcelona, fill d'una família de la burgesia tèxtil.

- 1938: és cridat a files pels republicans, però fuig a França i es posa al servei de l'Espanya de Franco com a militant de la Falange.

- Anys 40: cap provincial d'Esports de Falange

- 1955-1962: regidor d'esports a l'Ajuntament de Barcelona.

- 1964-1977: procurador a Corts, integrat en el sector Azul (falangista) i conseller nacional del Movimiento.

- 1967-1970: delegat nacional d'Educació Física i Esports, màxim càrrec esportiu del règim franquista.

- 1967: president del Comitè Olímpic Espanyol

- 1973-1977: president de la Diputació de Barcelona.