¿Pot l'augment de l'esperança de vida i la baixa natalitat fer esclatar en mil trossos el sistema públic de pensions?
Hi ha experts que miren cap a el futur i adverteixen d'aquest risc i altres que no es mostren tan catastrofistes, però en tot cas la ministra Elena Salgado ha subratllat l'efecte que ja té l'envelliment de la població: “El 1975, els majors de 65 anys cobraven pensió durant una mitjana de cinc anys i ara la cobren durant quinze”.
El govern Zapatero es vol curar en salut i ha llençat una polèmica proposta que haurà de ser discutida en el marc del Pacte de Toledo: allargar l'edat oficial de jubilació dos anys més fins als 67 anys, com ja han aprovat fer gradualment a Alemanya i Dinamarca.
L'acord serà complicat. De moment, ni els sindicats ni la majoria dels partits volen sentir a parlar del tema i fins i tot hi ha discrepàncies dins el PSOE. De fet, només s'han pronunciat favorablement el Banc d'Espanya, la Comissió Europea i la patronal CEOE. Aquesta darrera entitat, presidida encara per un personatge -Gerardo Díaz Ferran- que ha esfondrat una companyia aèria (Air Comet) deixant penjats als seus, segons ell, desinformats clients, no dubta en demanar que es treballi fins als 70 anys.
Sorprèn aquesta insistència de la patronal tenint en compte que són precisament els empresaris els qui no volen contractar a majors de 50 anys i els que incentiven les prejubilacions.
Qui contractarà a veterans de més de 60 anys en atur? Gerardo Díaz Ferran?
Acudit: JAP / El Punt
Entrades
1 comentari:
No sóc gens fan de Zapatero ni de les patronals, però no em sembla cap bogeria, sinó que és una adaptació a una realitat ben tangible.
Per cert que les paraules d'Artur Mas sobre el tema (tot i que tampoc en sóc fan, ves per on) resulten força eloqüents: no endarrerir l'edat de jubilació sinó fer-la efectiva el més pròximament possible als 65 anys, ja que actualment hi han prejubilats des dels 50 anys.
Publica un comentari a l'entrada