divendres, 8 de gener del 2010

Angelets!

La bea puig (que signa així, en minúscules), a qui en aquest blog ja coneixem per altres relats (L'amant de la iaia i Doctor: em cauen les lletres) m'envia aquesta anècdota viscuda en primera persona:

Necessitava urgentment una maquineta de fer punxa i m'he aventurat a anar fins a una mena de papereria que van obrir fa poc, gairebé a la cantonada de casa, però on no hi havia entrat mai. Suposo que pel dia que és, i perquè un client volia que li enquadernessin unes fotocòpies,  hi havia  ben bé mitja dotzena de persones que s'esperaven.

Atenia al públic una parella bastant jove i no devien tenir avis a l'abast (o el negoci no dona per a pagar un cangur) per la qual cosa rondava fent nosa per la botiga una nena d'uns cinc o sis anys. Per la traça que hi posaven diria que qui s'encarrega habitualment de la botiga deu ser la noia perquè el xicot, no encertava ni una tecla de la màquina d'enregistrar.

El panorama era com per tocar el dos si no fos que jo no podia anar enlloc més i suposo que la resta de la clientela devia estar en un cas semblant.

De cop la nena en qüestió es deu haver adonat que no s'estava per ella i ha encetat una bonica cantarella: m'avorreixo, M'AVORREIXOOOO, M'AVOORREIXOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!

La presumpta mare va i li diu "Laieta. maca, perquè no endreces aquesta caixa de llàpissos?"

La nena es queda parada enmig de la botiga, posa una cara de set sous i va i li etziba:

"Que potser soc una dependenta jo? Que m'has fet mai un contracte? Que pretens,  explotar-me?"

Angelets...


No oblideu aquesta història. La nena en qüestió apunta maneres i si en el futur apareix una líder sindical, una dirigent del morro fort anomenada Laia, recordeu la maquineta de fer punxa de la bea ... 


1 comentari:

Efrem ha dit...

Collons amb la nena xDDDDD