Déu va (o no) amb bus

Avui han començat a circular dos autobusos de les línies 14 i 41 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) amb un cartell publicitari amb el següent missatge:


"Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i disfruta la vida"


La campanya, que s'allargarà per espai de quatre setmanes i que té un cost de 2.500 euros, és promoguda per la Unió d'Ateus i per Lliurepensadors i Ateus de Catalunya, dues entitats que, per portar-la a terme, ha aconseguit recaptar més de 9.000 euros en donatius particulars.


En resposta a aquesta iniciativa, que s'estendrà a altres ciutats com Madrid, Sevilla, Bilbao i Zaragoza, els evangelistes de Fuenlabrada ja fa uns dies que fan circular en un bus urbà un anunci segons el qual “Dios sí existe, disfruta de la vida en Cristo”. Per la seva part, E-cristians, l'entitat ultracatòlica presidida per l'exconseller de la Generalitat Josep Miró Ardèvol no tan sols farà contracampanya en els autobusos de Barcelona (l'eslògan encara no s'ha fet públic) sinó que, a més, pretén que els creients més combatius posin en els seus vehicles, al costat del toro espanyol o de l'ase català, un adhesiu en forma de peix, símbol dels primers cristians.


En definitiva, ara que ni déu posa publicitat resulta que la publicitat és protagonitzada per Déu i, a més, en plena era dels audiovisuals i d'internet, apareix damunt un dels suports més prosaics i menys sofisticats del sector: la carrosseria d'un autobús.


El debat entorn l'existència o no d'una criatura suprema creadora de l'Univers és des de fa segles llarg i, sovint, filosòficament inintel·ligible per la gent del carrer, mentre que la polèmica dels busos és simplement una guerra d'eslògans. Això sí, econòmica i amb prou impacte perquè tot déu (amb perdó) s'atreveixi a dir-hi la seva, gairebé com succeeix amb el futbol.


Permeteu-me doncs que hi fiqui cullerada.


En el missatge dels ateus crida l'atenció l'ús de l'adverbi “probablement”, afegit, imagino, amb ànim de no ofendre als creients o, si voleu, amb esperit conciliador. A Gran Bretanya, en canvi, els pioners del bus ateu han emprat aquesta formula per imperatiu legal, ja que en cas contrari l'anunci no hauria pogut circulat pels carrers. No tinc noticia que aquí negar taxativament l'existència de Déu en qualsevol suport publicitari estigui prohibit, per la qual cosa aquest respectuós “probablement” em fa pensar en les campanyes comercials que asseguren que tal producte és “probablement” el millor del mercat. Res a veure amb el missatge taxatiu i mític del 1880, “el turrón más caro del mundo”.


La manca de convicció en el missatge no fa altra cosa que facilitar la circulació de conyes per internet com ara algunes que es poden llegir avui mateix:


“Probablemente el cambio climático no existe. Deja de preocuparte y disfruta de la vida”


“Probablemente el mostruo del lago Ness no existe. .Deja de preocuparte y disfruta del baño”


Però és que en el cas que es ocupa, curar-se en salut i dir que “Probablement Déu no existeix” sembla un eslògan més propi d'agnòstics escèptics que d'ateus convençuts.


I pel que fa als cristians que han posat el crit al cel en veure el bus ateu, s'haurien de relaxar perquè, en definitiva, ¿no són ells els qui han negat i perseguit al llarg de la història l'existència de milers de déus pagans?


Tots ells poden anar tranquil·lament amb línia 14 de la Bonanova a la Vila Olímpica o amb la 41 de Francesc Macià a Diagonal Mar perquè, creients com son, haurien de saber que “Déu és arreu”, fins i tot dalt del bus ateu.


I si tenen dubtes, a més d'anar-se a confessar, sempre poden aturar un taxi i escoltar la COPE.


Foto 1: EFE

Foto 2: ABC