Un dia, el rei Joan Carles es despertarà obrer, encapçalarà una manifestació pels jardins de La Zarzuela acompanyat pels criats, les criades i els secretaris i es negarà a rubricar amb la seva reial signatura els decrets de l'executiu.
A l'endemà, Zapatero es declarà en vaga, repartirà fulls reivindicatius i imposarà un règim assembleari al consell de ministres amb la compañera Carme Chacón administrant els torns de paraula.
El tercer dia, el president del Congrés José Bono convocarà, megàfon en ma, a tots els diputats a les escales de la Carrera de San Jerónimo i els lleons de les Corts aixecaran acta de l'aturada protagonitzada per ses senyories.
El rei, Zapatero, els ministres, Bono i els diputats seguiran així els passos dels jutges, que, si porten a terme la vaga anunciada pel proper 18 de febrer per exigir millores laborals, professionals i econòmiques, és convertiran en pioners d'un nou model de lluita: la vaga del Poder contra el Poder. Ni el més somniador dels anarquistes podia imaginar un escenari com aquest.
- Nota al marge 1: Realment això de la Justícia està fotut
El juez decano de Palma justifica por un exceso de trabajo el error del magistrado que confundió el transporte aéreo con la fabricación de zapatos
- Nota al marge 2: Jordi Barbeta, cap de Política de La Vanguardia, avui a la tertúlia d'El Món a Rac1:
"Quan un jutge folla, falla. I quan un jutge falla, folla"
Foto: Jutges de la demarcació de Barcelona, ahir, durant la votació de la convocatòria de vaga. / El Punt
Entrades
1 comentari:
No li havia donat la volta fins a aquest extrem... Però moltes vegades la reducció a l'absurd és el millor recurs per entendre la realitat.
Publica un comentari a l'entrada