El blog de L'Absurd Diari:
Una mirada irònica a l'actualitat
dijous, 11 d’agost del 2011
Un tren pel mig del mercat
És raonable que una línia de tren travessi un mercat ple de gent i de queviures?
Sembla del tot impensable però això succeeix a Tailàndia, concretament a Samut Songkhram, a una setantena de quilòmetres al sud-oest de Bangkok.
Les parades del mercat són literalment damunt la via i vuit vegades al dia, els set dies de la setmana, cal retirar els tendals i el peix, la fruita i la verdura per deixar pas al tren de la línia de Mae Klong que, amb divuit estacions, comunica Bangkok amb Samut Songkhram, també coneguda com a Mae Klong.
Aquest servei ferroviari va començar a funcionar el 1905, però, com que el mercat ja existia, a cap autoritat se li va acudir fer-lo fora i uns i altres -ferroviaris i viatgers, per un costat, i marxants i clients, per l'altre- han hagut d'aprendre a conviure el millor que poden compartint el mateix espai.
El tren passa a velocitat reduïda quan els pagesos i marxants -convenientment avisats amb senyals acústiques- han retirat amb rapidesa tot el que pogués constituir un obstacle (per fer-ho més ràpid alguns d'ells exposen els queviures dins petits contenidors amb rodes). L'escena del tot inversemblant a ulls occidentals esdevé un autèntic espectacle capaç d'atraure turistes cap a aquesta zona del golf de Tailàndia.
I per si no n'hi hagués prou, el tren de Mae Klong ofereix una excentricitat més. En arribar al riu Tha Chin, la via acaba sobtadament. No hi ha cap pont i cal baixar del comboi i passar a l'altra riba a bord d'una embarcació per continuar el viatge en tren fins Samut Songkhram.
La línia, que s'ha utilitzat també per portar peix fresc als mercats de Bangkok, ha estat més d'una vegada a punt de desaparèixer pel reduït volum de viatgers que transporta, però de moment es manté com una singularitat dins el transport ferroviari mundial.
Em recorda a una escena d'Inception en la que, enmig d'un somni apareix un tren criculant per la calçada, sense via ni res. Allí sí que se n'adonen, però, de que no és massa normal.
Fronteras físicas y mentales
-
Cada frontera que se cierra o cada muro que se levanta es un repliegue de
derechos y una amenaza de conflictos. Vuelven los pasaportes y las barreras
front...
"¿Avanzamos?", pregunta la publicidad del BBVA...
-
*...para reforzar su voluntad de adquirir el **muy rentable*
*Banco de Sabadell. **¿Acaso avanzar es sinónimo de crecer? *
Lo primero es dar respuesta a la...
¿El ranking que nunca existió?
-
Me pasan por un grupo de amigos de Bilbao, entre orgullosos e irónicos,
una "noticia" del 20Minutos, del día 7, con este titular:
La ciudad donde mejor s...
Cocina, química y feminismo
-
Estas Navidades, Apple TV+ ha tenido la genial idea de abrir gratuitamente
su plataforma durante unos días para echar un vistazo a su oferta de cine y
seri...
ChatGPT, una virguería en pañales
-
Lo del *ChatGPT* es impresionante, pero está en pañales. Sin duda se trata
de un *experimento de Inteligencia Artificial (IA) en fase beta *y se notan
mu...
Dácil es cajera
-
Por Manuel M. Almeida
Dácil es cajera. Trabaja de nueve a siete en no sé qué hipermercado. Antes
y después del trabajo, en horas del crepúsculo, se sub...
Carlos Yárnoz, nuevo Defensor del Lector de El País
-
Carlos Yárnoz será el nuevo Defensor del Lector de El País en sustitución
de Lola Galán. El nombramiento tendrá una duración de un año, prorrogable
por el ...
Empezar un nuevo negocio por internet
-
Cuando deseamos emprender, el primer desafío al que nos enfrentamos es
saber cómo elegir la idea adecuada para tu negocio debido a que pensamos en
la con...
Persiguiendo a Gabo
-
*Colita. El País*
Ron y agua bendita. Lo restregaron nada más nacer. Su tía Francisca
Cimodosea Mejía quiso evitar percances como esa vuelta de cordón umb...
1 comentari:
Em recorda a una escena d'Inception en la que, enmig d'un somni apareix un tren criculant per la calçada, sense via ni res. Allí sí que se n'adonen, però, de que no és massa normal.
Publica un comentari a l'entrada