El blog de L'Absurd Diari:
Una mirada irònica a l'actualitat
divendres, 19 d’agost del 2011
L'ull fetitxista de Tito Vilanova
L'ull humà té còrnia, iris, pupil·la, cristal·lí, retina, humor vitri...
Però, per suposat, jo no sóc un ull convencional. Jo sóc l'ull dret de Tito Vilanova i gaudeixo d'extremitats per desplaçar-me més enllà de les conques orbitals. Ho reconec: sóc trapella i, a més, fetitxista sexual. No hi puc fer més: tinc autèntica devoció pel dit index de la ma dreta de José Mário dos Santos Mourinho Félix. M'agrada parlar clar i no em fa cap vergonya confessar-ho. Tinc aquesta fixació des del dia que el portuguès va exterioritzar impúdicament l'egocentrisme més absolut amb una declaració mítica. Va alçar el dit i va dir: “Déu pensa que sóc un tiu collonut”.
L'ull, com sabeu, és el símbol de la saviesa i per aquesta raó els deus acostumen a tenir o ha estat representats per grans ulls. Mourinho està tan a prop de l'ésser suprem que damunt del seu cap hi puc veure un triangle amb un ull gegantí. I això em posa. I em posa molt.
Espero que em podeu creure. Dijous a la matinada, no vaig poder refrenar els meus instints més bàsics i passant per davant d'un bigoti vaig anar a cercar, follament, la punta del dit de l'entrenador blanc.
El plaer va ser infinit. Rotundament infinit.
Demano, això sí, infinites disculpes i considero oportuns els retrets dels mitjans de comunicació. Qui ho ha entès millor és el canal 24 Horas de TVE: vaig ser jo qui, per culpa del meu fetitxisme, vaig abusar del dit de Mourinho.
També entenc la postura del directiu blanc que ha dit el següent: “L'ull d'en Tito és una xacra per al futbol espanyol. Algú hauria de fer alguna cosa perquè el que va passar al final del partit no es torni a repetir. Aquests fets no poden quedar sense sanció”.
Tal vegada mereixo un càstig, però estic convençut que el Comitè de Disciplina Esportiva no actuarà contra mi perquè saben que ho vaig fer sense mala fe i que, en el fons, la víctima de la meva disbauxa, el dit de Mourinho, va gaudir com el que més. O, al menys, és el que a mi em va semblar contemplant la mirada de plaer orgàstic del noi de Setúbal...
La ignorancia de Trump
-
No hay un análisis racional a las actuaciones erráticas e improvisadas del
presidente Donald Trump. En la tarde del 2 de abril decidió hacer saltar
por los...
"¿Avanzamos?", pregunta la publicidad del BBVA...
-
*...para reforzar su voluntad de adquirir el **muy rentable*
*Banco de Sabadell. **¿Acaso avanzar es sinónimo de crecer? *
Lo primero es dar respuesta a la...
¿El ranking que nunca existió?
-
Me pasan por un grupo de amigos de Bilbao, entre orgullosos e irónicos,
una "noticia" del 20Minutos, del día 7, con este titular:
La ciudad donde mejor s...
Cocina, química y feminismo
-
Estas Navidades, Apple TV+ ha tenido la genial idea de abrir gratuitamente
su plataforma durante unos días para echar un vistazo a su oferta de cine y
seri...
ChatGPT, una virguería en pañales
-
Lo del *ChatGPT* es impresionante, pero está en pañales. Sin duda se trata
de un *experimento de Inteligencia Artificial (IA) en fase beta *y se notan
mu...
Dácil es cajera
-
Por Manuel M. Almeida
Dácil es cajera. Trabaja de nueve a siete en no sé qué hipermercado. Antes
y después del trabajo, en horas del crepúsculo, se sub...
Carlos Yárnoz, nuevo Defensor del Lector de El País
-
Carlos Yárnoz será el nuevo Defensor del Lector de El País en sustitución
de Lola Galán. El nombramiento tendrá una duración de un año, prorrogable
por el ...
Empezar un nuevo negocio por internet
-
Cuando deseamos emprender, el primer desafío al que nos enfrentamos es
saber cómo elegir la idea adecuada para tu negocio debido a que pensamos en
la con...
Persiguiendo a Gabo
-
*Colita. El País*
Ron y agua bendita. Lo restregaron nada más nacer. Su tía Francisca
Cimodosea Mejía quiso evitar percances como esa vuelta de cordón umb...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada