dilluns, 3 de maig del 2010

Els ous del conseller


A mi no em toqueu els ous

Això és el que un grup de veïns de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) asseguren que els va etzibar el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal durant una tempestuosa reunió celebrada a la seu de la conselleria el passat 20 d'abril.

Els representants de l'Associació Lo Pedrís, que es van reunir amb Nadal per explicar-li la seva proposta sobre la variant de Gerri de la Sal i demanar-li que fes d'interlocutor amb el Ministeri de Foment, afirmen que van ser tractats molt malament pel conseller i, en aquest sentit, segons informa ACN, han decidit fer arribar una queixa al president Montilla i al  síndic de greuges, Rafael Ribó.

Tot i que des del departament neguen que el conseller insultés a ningú, tampoc seria tan estrany que aquesta referència testicular i del tot integrada en el llenguatge col·loquial, hagués format part de la banda sonora de la reunió. Tothom que ha tractat a Joaquim Nadal sap que el polític gironí mostra a vegades una certa contundència verbal i, d'altra banda, ben segur que aquest “A mi no em toqueu els collons” ha passat a formar part amb èxit del diccionari de frases fetes del PSC i del govern de la Generalitat. Més que res per les vegades que des de la plaça de Sant Jaume o des del carrer Nicaragua han hagut de suportar l'expressió cada cop que intenten reclamar alguna cosa al govern Zapatero.

De portes endins, “A mi no me toqueis los cojones”  i de portes enfora , en llenguatge políticament correcte, “falta de lealtad institucional”. “Cojones” i “lealtad”, dues maneres de dir, si fa o no fa, el mateix. Coses del foc amic.


Foto: Joaquim Nadal. / ACN

1 comentari:

Arcangelo ha dit...

Amb el mateix títol d'aquesta entrada es podria parlar d'un altre inefable. En aquest cas, ex-conseller, d'agricultura, concretament. Es tracta d'Antoni Siurana, ex-alcalde de Lleida.

El cas és que a la ciutat que ha governat de manera quasi ininterrompuda durant una vintena llarga d'anys, davant del Parc de la Mitjana, hi ha una glorieta amb dos formes semblants a ous amb estructura de ferro i farcits de pedra. Sobre el paper s'anomena Glorieta Font i Quer però encara avui té més arrelament la denominació Els ous del Siurana.