dijous, 28 d’agost de 2008

El gran germà elèctric



Ahir a la tarda, uns segons després de penjar el darrer post sobre les centrals nuclears tarragonines, se'n va anar la llum. Reconec que la meva primera reacció va ser paranoica: al gran germà elèctric no li ha agradat el meu comentari sobre Endesa i Iberdrola i ha optat per deixar-me a les fosques sense connexió a internet, sense possibilitat d'exercir de chef vitroceràmic i amb la casa oberta als lladregots sense opció de baixar les persianes amb el mínim esforç de prémer un botó.


En definitiva, m'ha castigat a estar eternament a les fosques pel meu irresponsable, temerari i irreflexiu mal cap.


Després de respirar a fons com ho faria un practicant de ioga qualsevol i una vegada superada la crisi inicial de pànic, els veïns em van tranquil·litzar: ells tampoc tenien corrent i, el detall més important de tots, no han comès la ximpleria d'escriure en un blog. Als meus veïns el que els posa de veritat és el bricolatge, el so contundent de la Black & Decker castigant parets i orelles i no pas situar lletres una darrera l'altra per fustigar a les elèctriques.


No hi havia doncs relació de causa-efecte entre aquest blog i el tall elèctric i per a tant la segona cosa que em va venir al cap va ser la hipòtesi catastrofista. S'havia produït el que tantes vegades han pronosticat els defensors de la construcció de la MAT: la gran apagada a les comarques gironines, el blackout que ens pot condemnar a sobreviure amb quatre espelmes en ple mes d'agost, el pitjor malson del sector turístic de la Costa Brava.


Però aquest tampoc era el cas. Traient el cap per la finestra vaig veure com una part del barri tenia llum i una trucada a FECSA-Endesa va posar les coses al seu lloc: l'amable veu femenina -sense cap deix de rancúnia per alguna bajanada llegida- em va explicar que ja estaven treballant per resoldre una avaria que afectava només al meu sector. Una cordialitat, la de la noia, similar amb la que, un carrer més avall de casa, un parell d'operaris de la companyia elèctrica van respondre a les meves preguntes: s'havia malmès un transformador i era necessari substituir-lo per un altre aparell.


Quatre hores més tard, els tècnics havien complert la seva missió. A les deu de la nit, es feia la llum i tot tornava a la normalitat. Dins els habitatges, els televisors arrancaven la seva sintonia nocturna i s'encenien les vitroceràmiques omplint els carrers d'olor a sopar.


Mentrestant, a casa, el meu ordinador recuperava la vida i ves a saber si ho feia amb l'energia procedent d'alguna nuclear. En el comptador del blog, el nombre de visites era el mateix de qualsevol jornada d'estiu i cap indici feia pensar que alguna d'elles procedia del gran germà elèctric. O com a mínim vull creure-ho així...