divendres, 30 de maig de 2008

L'aigua a "El cor de la ciutat"

El pis és mig fosc. La Clara parla per telèfon amb la Paquita: “Vaig a ficar-me a la banyera, em posaré música i no penso sortir fins que se m'arruguin els dits”.


Ha acabat la conversa. La Clara s'alça del sofà, posa un cd i se'n va cap al bany. Uns instant després, algú força el pany i obre a poc a poc i silenciosament la porta del pis.


Ha entrat l'assassí.


D'aquesta manera ha acabat el capítol 1.594 d'”El cor de la ciutat” i caldrà esperar a dilluns per saber què succeeix.


L'anomenada bíblia, la paret mestra de la sèrie, s'enllesteix d'un any per altre com si fos una col·lecció d'alta costura, mentre que els guions s'escriuen amb tres mesos d'antelació i els capítols es graven unes setmanes per endavant.


Si s'hi hagués estat a temps i donada l'alarma per la sequera, la sèrie de la televisió pública catalana podria haver apostat per substituir la banyera de la Clara per una dutxa, que gasta menys aigua i s'apropa més a la llegendària escena de Hitchcock a “Psicosi”. Però si el capítol s'hagués gravat aquesta mateixa setmana, enmig de xàfecs i quan els polítics segueixen dient coses contradictòries, tal vegada s'hauria conservat la idea original de la banyera.


Així de problemàtic pot ser rodar una escena de por complint amb els preceptes de la nova cultura de l'aigua en un país on la pluja no sap ploure.


Segons Enric Banqué, director d'”El cor de la ciutat”, la sèrie de més èxit de TV3 continuarà, com a mínim, una temporada més. La bíblia ja està pràcticament escrita i, que es sàpiga, no preveu que, el maig de l'any vinent, els protagonistes passin set en el barri de Sant Andreu esperant l'aigua de la dessaladora del Prat...o la de l'Ebre.