dimecres, 28 de maig de 2008

L'adéu a Diumé i a Salellas

Dos amics i destacats personatges gironins ens han deixat les darreres hores: el periodista Miquel Diumé i l'advocat Tià Salellas. La malaltia se'ls ha emportat quan un i altre havien conreat un llarg i profitós itinerari vital i professional.


Quaranta anys d'exercici periodístic van permetre en Miquel convertir-se en referent del periodisme radiofònic gironí i ser testimoni en directe de molts dels principals fets informatius registrats a les comarques gironines: el tràgic incendi a la urbanització Els Pinars de Lloret (21 morts), el segrest de M. Àngels Feliu, l'esfondrament de l'embarcació L'Oca a Banyoles, la mort de Josep Pla (segons en Jaume Pol i Girbal, en Diumé va ser el primer periodista en conèixer la notícia gràcies a una confidència de la masovera de Mas Pla)...


Home de ràdio dotat d'una magnífica veu, en Miquel (Vilamacolum, 1948) va treballar una colla d'anys a La Voz de Gerona, va fer també de corresponsal de Radio Nacional de España i finalment, ja amb la democràcia, va acabar essent al llarg de tretze anys director d'aquesta emissora a Girona.


Com a redactor de Política d'El Punt, vaig tenir el plaer de compartir amb en Diumé el seguiment d'unes quantes campanyes electorals. Ens passàvem el dia darrera un candidat suportant dues o tres vegades el mateix discurs i després, en el viatge de retorn, la fèiem petar rient-nos d'allò diví i humà.


I és que en Miquel tenia la cordialitat i el sentit de l'humor a flor de pell. El col·lega d'El Punt Salvador Garcia-Arbós explica avui en el diari un dels acudits amb els que Diumé intentava aportar una nota humorística quan li van detectar el càncer: “No estic malalt. Estic molt cardat, però no estic malalt”. I a continuació es posava a riure.


L'any passat, en Miquel es va prejubilar però va continuar vinculat a l'ofici de tota la vida exercint de tresorer de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. També va obrir un blog. El seu darrer post, datat el 23 de novembre del 2007 però penjat el passat 25 de febrer, porta un títol curt però extraordinàriament informatiu: “Metàstasi!!!”


L'altre amic que ens ha deixat és en Tià Salellas (Viladamat, 1949). La mala noticia ha arribat avui de l'Hospital Clínic de Barcelona on va ingressar fa quinze dies per ser tractat d'un agreujament d'una malaltia hepàtica.


Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1979), en Tià ha dedicat part de la seva llarga trajectòria professional a defensar els col·lectius més desfavorits i també els grups independentistes i els antisistema i ho ha fet, com a gran admirador del Che, des d'una clara i convençuda ideologia d'esquerres marcada per arrels cristianes. Antic membre de la CNT-AIT, entre els 1983 i el 1991 va ser regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona amb en Joaquim Nadal, però més tard es va allunyar del partit i va acabar militant a l'organització trotskista Lluita Internacionalista.


Salellas ha col·laborat en organitzacions de drets humans i de defensa dels drets legals dels acusats i fins el darrer moment compaginava l'exercici de l'advocacia amb la docència com a professor de Dret Penal a la Universitat de Girona.


En Tià Salellas ha tingut una projecció mediàtica considerable exercint d'advocat en casos com el de l'”escamot Dixan”, el segrest de la farmacèutica d'Olot, la defensa dels detinguts en l'operació Garzón del 1992, l'afer de la crema de les fotos del rei i la querella contra el cooperant Gil Lossada per presumptes abusos a menors a Etiòpia.


Vinculat a El Punt des de fa anys, on formava part del consell editorial, era una persona que tenia -com a bon advocat i com a apassionat de la política- un fort potencial dialèctic i a l'hora del debat professional o de la sobretaula entre amics es mostrava com un interlocutor amb fortes dosis d'idealisme, però que també tocava de peus a terra per entendre i interpretar les complexitats i les injustícies d'aquest món.


Foto 1: En Miquel Diumé disfressat d'Al Capone en una foto que ell mateix va escollir per obrir el seu blog.


Foto 2: En Tià Salellas lluint, com sempre, a la solapa de l'americana el pin del Che.