L'àlbum de fotos d'Aznar

José María Aznar és com el Guadiana. De tant en tant desapareix per anar a fer “bolos” als Estats Units i de cop i volta torna per robar durant una estona el protagonisme a Rajoy. La seva darrera aparició li ha servit per reivindicar, una vegada més, l'altíssim valor de la famosa i rebregada foto que es va fer el març del 2003 a les Açores amb George Bush y Tony Blair. En aquella reunió van decidir passar clarament del que pogués dir, fer o pensar l'ONU i tirar endavant la guerra d'Iraq amb el resultat que tothom pot veure cada dia a la televisió: cadàvers per esmorzar, per dinar i per sopar.

Divendres, a la clausura d'un curs a El Escorial, Aznar ha vingut a dir que els que critiquen la foto del trio de les Açores és perquè ells no hi van poder sortir. En fi, que a l'arrel de la desaprovació, del blasme força generalitzat per aquella imatge no hi ha discurs ideològic, ni polític, ni geoestratègic, sinó, simplement, puta enveja.

Com diu el refrany castellà, “Piensa el ladrón que todos son de su condición”.

En tot cas, Aznar fa trampes amb el seu àlbum de fotos. Tossut com una mula, nega l'evidencia dels fets i segueix fardant de la imatge que el va immortalitzar al costat de Bush i Blair. En canvi, manté amagada una altra foto, en aquest cas simbòlica, que es va fer ell i el seu govern amb els negociadors d'ETA i de Batasuna un any després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Allà, lluny de les càmeres de televisió i de la premsa gràfica, Aznar es va “retratar” apropant més d'un centenar de presos etarres cap a Euskadi i iniciant unes converses que finalment van fracassar. Era l'època en què l'aleshores president del govern espanyol no dubtava en assegurar que la democràcia seria “generosa” si ETA abandonava la violència.

A l'àlbum de fotos d'Aznar – com en els àlbums dels divorciats- hi ha un forat buit, però, tal i com succeeix a la paret on hi ha hagut un quadre, encara s'hi pot veure el darrer rastre d'aquella imatge d'un llunyà 1998 en què el PP estava fent allò mateix que ara utilitza com a pólvora incendiaria per carregar contra el govern socialista: intentar trobar el camí de la pau.

Tal vegada, el ressentiment i l'emprenyada que mostren cada dia Aznar i Rajoy sigui deguda al fet que si ETA diu l'adéu definitiu a les armes, Zapatero és qui té tots els números per sortir en aquesta desitjada i històrica foto.